Bloc de notes de Josep Romeu

És una bona notícia que el partit s’hagi decidit per elaborar un full de ruta cap a la Independència. I, sense tenir-ne més dades que les aparegudes a la premsa, hi veig d’entrada dos aspectes positius. El primer és que l’encarregat d’elaborar el primer text o ponència, per a ser debatut en una conferència nacional, sigui Joan Ridao, un dels dirigents més lúcids i més honestos (en el sentit de no anteposar el seu interès personal al del partit i dels objectius polítics del partit) que hi ha a la cúpula d’ERC; i el segon és que es parli més d’una desconnexió d’Espanya que d’una declaració d’Independència.

[@more@]

Recordo que en l’època de l’Àngel Colom sovint es feia un plantejament tan simplista (i bufanúvols) com aquest: si ara som 12 diputats al Parlament, a les properes n’hem de treure 15, a les seguents 25, i les altres la majoria absoluta que ens permetrà declarar la independència. Espero que el nou full de ruta toqui una mica més de peus a terra: les possibilitats d’assolir la independència no passen només pel que pugui fer ERC. Cap a la plena sobirania o hi avancem tots, el conjunt del país, o no hi avançarem. I no em refereixo al conjunt dels Països Catalans, perquè és evident que aquí caldrà seguir processos i ritmes diferents, sinó al conjunt de la societat. Dit d’una altra manera, només podrem avançar cap a aquest objectiu si som capaços d’arrastrar-hi des de CiU fins a IC, passant lògicament pel PSC. 

Per això m’agrada la idea d’un procés de desconnexió d’Espanya. Perquè pressuposa acceptar que aquest procés l’haurà de fer la societat catalana, i no només el partit. Per tant, suposo que el nou full de ruta inclourà mecanismes i processos per desvincular la societat catalana (especialment el món econòmic), que ha de contemplar Espanya com un país més en el context europeu. Diguem que hauria de ser un procés de desconnexió gaire bé al marge del que, per la seva banda, estigui fent el partit. Per posar un exemple, que l’aeroport del Prat deixi de ser un aeroport complementari i de suport al de Barajas, per convertir-se en un veritable aeroport internacionals, ha de ser un objectiu assumible per a qualsevol empresari català, fins i tot als votants del PP. 

Esperarem a veure el text del nou full de ruta, però confio que comencem a capgirar aquesta mentalitat tancada de partit, per pensar que el partit és una peça més de l’engrenatge general del país; que no es pot confondre l’interès del partit amb l’interès del país, perquè no sempre coincideixen; que el partit és una eina més per a avançar cap a la sobirania, però no pas l’única; i, per tant, que el full de ruta ha de contemplar el procés que ha de seguir la societat catalana (tota), incloent-hi naturalment el paper d’ERC per a contribuir en aquest procés.

Tweet