Bloc de notes de Josep Romeu

El document "Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna" continua en l'apartat A.1.3. la seva anàlisi sobre la inviabilitat de l'Espanya plural i federal. Aquest apartat comença amb una frase prou desafortunada, probablement més per defecte i lleugeresa en la seva redacció que per intencionalitat. Diu: "L'inici del procés de reforma estatutària fou avalat en l'estratègia definida en el 24è Congrés Nacional celebrat a Lleida el 2004, per tal de posicionar Esquerra com l'esquerra majoritària i posar a prova la voluntat real de les esquerres estatals de configurar un estat de tall federal i plurinacional".

Una cosa és que el partit intenti posicionar-se com la força majoritària d'esquerres, per més utòpic que pugui semblar avui per avui, i l'altra és que es relacioni aquest objectiu amb el procés de reforma de l'Estatut. Si no és un equívoc de redacció, aquí hi ha un error de plantejament de fons.

[@more@]

Prefereixo pensar que el procés de reforma de l’Estatut es va iniciar no pas per posicionar ERC, sinó perquè es creia en la necessitat de fer avançar el país cap a un millor reconeixement de la seva identitat nacional, cap a un millor finançament i cap a una millora de l’autogovern amb més competències. Altrament hauria estat un engany a la societat catalana, que no ens podem permetre. 

Una altra cosa és que al final d’aquest apartat es diu: “El desenllaç final del procés de reforma estatutària i les nul·les reformes estructurals del model d’Estat en aquest període va acabar frustrant els objectius de ple reconeixement nacional de Catalunya, d’obtenir un model de finançament just, estable i bilateral i d’incrementar i blindar les competències.” Certament, una part de la frustració pot venir de no haver assolit els objectius que es pretenia, però una altra part potser també ve d’haver pretès uns objectius que no es podien assolir. 

No faig cap crítica a la posició d’ERC en tot aquest procés de reforma estatutària, sinó a l’explicació que s’hi vol donar a posteriori. Un dels encerts del pacte tripartit era, al meu entendre, fer acostar cap als nostres plantejaments nacionalistes a grups polítics que nosaltres mateixos en més d’una ocasió hem titllat d’espanyolistes. I això, fer-ho des d’una posició minoritària té molt de mèrit. Ara bé, d’aquí a pretendre fer-nos creure que algú havia posat les expectatives, tant pel que fa a la reforma estatutària com al suport que es brindava al PSOE a Madrid, a assolir “el ple reconeixement nacional de Catalunya”, hi va un bon tros. O ens expliquem malament, com en el text d’aquesta ponència, o ens falta capacitat d’anàlisi i visió global de la nostra realitat. 

Des de l’inici de tot aquest procés, s’accepten les regles de joc constitucionals i el marc jurídic espanyol, es busca el consens amb forces polítiques que no són pròpiament nacionalistes, i anem a Madrid amb una proposta de text per tal que siguin les Corts espanyoles les que acabin aprovant el nou Estatut. Amb aquest plantejament, que insisteixo que no critico ni qüestiono, ningú que toqués de peus a terra podia pensar assolir “el ple reconeixement nacional de Catalunya”; en el millor dels casos es podia esperar avançar una mica més (peix al cove que deia Jordi Pujol) en aquest reconeixement, així com en el finançament o en el marc competencial. Però, no més. I d’això n’havíem de ser ben conscients, a no ser que fóssim uns inconscients. 

I em sembla vàlid que ERC apostés per aquesta via, en la mesura que abans de fer un plantejament més definitiu d’exercir el dret a decidir cal que la societat catalana hagi assumit que dins d’aquest marc, que nosaltres hem volgut explorar fins al final, no és possible avançar més. Pero no pas per “posar a prova la voluntat real de les esquerres estatals…”, com es diu en el text de la ponència, sinó per arribar al límit que ens permet aquest marc constitucional espanyol, i palesar la necessitat de superar-lo si volem una Catalunya sobirana, cohesionada i moderna.

Sèrie de comentaris sobre la ponència “Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna” que ha de servir de base per a la Conferència Nacional de la tardor, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Podeu llegir el text complet a:

http://blocs.esquerra.cat/documents/conferencia-nacional-definitiva.pdf

Tweet