Bloc de notes de Josep Romeu

En l'apartat A.1.4. de la ponència "Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna" es constata que el federalisme, tot i tenir una llarga tradició a casa nostra, no ha tingut mai prou receptivitat a nivell espanyol. Estic d'acord, doncs, amb el plantejament que s'hi fa, donat que el federalisme només té sentit si per totes les parts hi ha voluntat de federar-se.

Amb tot, seguint la tònica de redacció del text que se'ns proposa, crec que hi ha formulacions equívoques, poc clares, o sense sentit.

[@more@]

Per exemple diu "… els casos del Quebec o el més recent de Montenegro demostren que el federalisme plurinacional només és viable si abans s'ha plantejat seriosament un intent de secessió". En primer lloc em sembla molt agosarat comparar els casos del Quebec i de Montenegro, perquè em sembla que no tenen gaire punts en comú. I en segon lloc, no entenc que es vinculi la viabilitat del federalisme plurinacional al fet d'haver plantejat prèviament un intent de secessió. Una altra cosa és que el concepte de federalisme, entès com a pacte entre iguals, només és viable si l'opció secessionista es contempla com a possibilitat, en cas de no haver-hi prou entesa per a federar-se.

En el cas del Quebec, per exemple, crec que el més important és que els quebequesos saben que disposen dels mecanismes per a optar democràticament, i sense traumes excessius, a la secessió. I això els permet valorar, igual que als canadencs, la viabilitat i la utilitat del pacte federal amb tot el rigor i l'objectivitat possible.

Només és una qüestió de redacció, i per tant no crec que afecti al fons del que es vol dir en aquest apartat. Però també queda poc clara la darrera frase en què parla de la possibilitat que el federalisme plurinacional pugui ser útil "instrumentalment". Per entendre'ns, l'Europa que voldríem seria una Europa de caràcter federalista, i no la consideraríem només útil "instrumentalment". Suposo que el que es volia dir era que el plantejament federalista, sabent que sempre tindrà interpretacions diverses entre les parts, perquè ningú creu que es pugui trencar la visió centralitzadora i unitarista d'Espanya, només el podem fer des d'aquesta perspectiva instrumental, i per tant provisional i com a pas previ per avançar cap a l'exercici del dret a decidir.  

Sèrie de comentaris sobre la ponència “Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna” que ha de servir de base per a la Conferència Nacional de la tardor, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Podeu llegir el text complet a: http://blocs.esquerra.cat/documents/conferencia-nacional-definitiva.pdf

Tweet