Bloc de notes de Josep Romeu

El text de la ponència acaba aquest segon punt amb l’apartat 2.2. en què planteja que exhaurida la via estatutària, cal buscar-ne de noves. I ja deixa anar que el model canadenc pot ser un model vàlid per a Catalunya. En línies generals estic d’acord amb aquest punt, tot i que no vull deixar de fer-hi algunes observacions.

[@more@]

Comença dient “Per tots aquests motius no és d’estranyar que l’ampli espectre del catalanisme polític registri en aquests moments una gran desorientació…” El diccionari de l’IEC defineix la paraula “espectre” com “Imatge d’un mort que s’apareix als ulls d’algú, fantasma, aparició”. Espero, i ja em perdonareu la broma, que els redactors de la ponència no hagin considerat el catalanisme polític com un espectre o un fantasma. No sé si en parlar del catalanisme polític es refereix al que representen el conjunt de partits que van consensuar la proposta d’Estatut del 30 de setembre de 2005 (és a dir, tots menys el PP) o si es refereix als sectors més nacionalistes. Sincerament, no crec que la majoria social que es mou entorn dels socialistes estigui excessivament desorientada. En tot cas, són els sectors més nacionalistes els qui poden sentir-se desorientats per les giragonses d’uns i altres (i aquí també hi som nosaltres), sense veure, tal com reconeix el text de la ponència, “una estratègia comuna de cara al futur”. En tot cas em sembla important remarcar aquesta idea d’estratègia comuna, perquè hem vist en els darrers dos anys molts moviments de dirigents polítics que pensaven molt més en clau partidista, o fins i tot personal, que no en clau de país. Aquesta ponència “Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna” hauria de tenir precisament aquest objectiu, i per tant no confondre les estratègies estrictament de partit (per legítimes que siguin) amb les estratègies de país per a construir aquesta nació sobirana. 

Fruit d’aquesta desorientació del sector més nacionalista han estat els resultats electorals, amb l’aparició d’una força alternativa de caràcter independentista. I pel mateix motiu han sorgit tot un seguit d’iniciatives de caràcter cívic, de naturalesa sobiranista, que no han vist prou ben representada, ni amb nosaltres ni amb CiU, la seva opció política. Ara tenim l’oportunitat de plantejar una veritable estratègia de país, un Full de Ruta cap a l’objectiu de l’exercici del dret a decidir. Però aquest Full de Ruta haurà d’anar acompanyat d’accions concretes, des dels partits i des de les institucions que siguin coherents, creïbles per a la ciutadania i que, per tant, li retornin la confiança que ara mateix no té.  

Sèrie de comentaris sobre la ponència “Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna” que ha de servir de base per a la Conferència Nacional de la tardor, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Podeu llegir el text complet a: http://blocs.esquerra.cat/documents/conferencia-nacional-definitiva.pdf

Tweet