Bloc de notes de Josep Romeu

Sèrie de comentaris sobre la ponència “Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna” que ha de servir de base per a la Conferència Nacional de la tardor, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Podeu llegir el text complet a: http://blocs.esquerra.cat/documents/conferencia-nacional-definitiva.pdf 

La confusió entre el que hauria de ser un pla estratègic per al país i el que podria ser un pla estratègic de partit es fa evident en aquest tercer capítol en què comença parlant d’un “govern sòlid i estable”. Comença el primer apartat dient que “Una altra prioritat des de la perspectiva sobiranista ha de ser consolidar una cultura de govern sòlida i estable des de l’ambició nacional”. Suposo que deu ser un error utilitzar la paraula "consolidar", referint-se a una cultura de govern “des de l’ambició nacional”. Podem parlar d’encerts i desencerts en la gestió del govern Montilla… però d’ambició nacional, no.

[@more@]

I no és que ho digui jo, ni que sigui la percepció que tenim molta gent (allò que dèiem de la desorientació del sector catalanista) i que reflecteixen els mitjans de comunicació més afins, sinó que només cal veure com en aquest mateix paràgraf es defineixen les prioritats de l’Acord del Tinell, que diu que continuen essent vàlides: “cohesió social, prosperitat econòmica, articulació sostenible del territori i del creixement econòmic, juntament amb l’objectiu de convertir Esquerra en la força majoritària d’esquerres a Catalunya”. Excepte aquest darrer punt, ben segur que aquests objectius podrien ser els del PSC, els d’IC, els de Ciutadans o els del PSOE de la Rioja.

Encara que ho digui el text d’aquesta ponència, alguns redactors de la qual van participar activament en les negociacions per l’Acord del Tinell, em nego a creure que en aquells Acords del Tinell s’hi posés tan poca ambició nacional. D’altra banda, no crec que entrés entre les prioritats de l’acord del Tinell, al menys per part dels socialistes, fer que Esquerra els desbanqués com a força majoritària d’esquerres. 

Jo no qüestiono, aquí, ni el Pacte del Tinell, ni el següent acord de Govern d’Entesa, ni tan sols que ERC optés per aparcar tota ambició nacional, per dedicar-se a intentar demostrar que era una força política amb voluntat i capacitat de govern, fent purament gestió. Simplement, que no podem dir que hem de “consolidar” una cultura de govern “des de l’ambició nacional”, quan aquesta no hi ha sigut, ni tan sols en els bons propòsits inicials. 

Tot seguit diu que “les estructures d’Estat es construeixen des del Govern”. D’acord. Algú em podria dir estructures d’Estat que s’hagin construït des del Govern en els darrers quatre anys?En diversos moments, des d’ERC, s’havia fet una crítica dura contra el govern de CiU (que jo comparteixo) en el sentit que en les darreres legislatures s’havia dedicat purament a gestionar o administrar però no pas a “crear estructures d’Estat”, com sí que havia fet en alguns dels primers governs de Jordi Pujol: model educatiu, policia autonòmica, TV3… Però sí que trobaríem accions concretes del Govern de la Generalitat (de l'actual i dels anteriors) de consolidació d'estructures d'Estat espanyol a Catalunya, acceptant compartir infrastructures culturals, per exemple.

Les frases finals d’aquest paràgraf són realment molt decebedores. Diu: “Amb el 15% dels vots que representa l’actual expressió política i institucional de l’independentisme català, és evident que el que avui no està en joc és l’exercici immediat del dret a decidir, sinó el reconeixement polític de l’esquerra nacional com a força de govern creïble i rigorosa”. El fet que nosaltres representem només el 15% dels electors no vol dir que no hi hagi més que aquest 15% de la població que pugui compartir un projecte sobiranista. I si durant tota la ponència s’ha anat dient que cal anar construint espais de sobirania, espais de complicitat, i en definitiva que hem d’anar avançant gradualment, com és que ara diguem que el que està en joc no és l’exercici del dret a decidir (està clar que no parlem de convocar d’immediat un referèndum), sinó obtenir “un reconeixement públic de l’esquerra nacional”. Tot ho basem en tenir un major suport electoral, com si les altres forces polítiques no comptessin? L'objectiu no ha de ser, com a pas previ, arribar a ser la força majoritària, sinó que hi hagi una majoria de forces de caràcter sobiranista.  Em recorda el plantejament que feia un anterior Secretari General quan simplificava la qüestió dient que es tractava de passar de 15 a 25 diputats, i de 25 a 45, i d’aquí a la majoria absoluta que ens portaria cap a la independència. D’això se’n diu fer volar coloms!

Tweet