Diuen que la de mestre és una d’aquelles professions que necessiten tenir-hi vocació per a exercir-les. La veritat és que, a mi, no m’agrada massa parlar de vocació perquè sembla que tingui una connotació d’inspiració o atracció innata, donada per un do que vés a saber d’on prové. Senzillament, prefereixo parlar de professionalitat, i de responsabilitat. Però sí que és cert que en determinades professions l’objectiu o l’objecte del nostre treball és contemplat i valorat al marge de les mateixes condicions laborals, i fins i tot dels interessos més personals.
[@more@]
Hem tornat a l’activitat de l’escola, per a preparar l’inici d’un nou curs aquest dimecres. Els primers tres dies, l’escola no tenia ni llum, ni aigua, ni telèfon… com sempre, les obres s’allarguen fins al darrer moment; justament aquests dies, davant de l’escola obrien una rasa per a la conducció del gas, amb l’inevitable martelleig de les màquines; els nomenaments dels o de les mestres que falten pot ser no es faci fins a mitjans d’aquesta setmana, amb les classes iniciades. I malgrat tot, sigui per vocació, per professionalitat o per pura responsabilitat, s’ha treballat com si això fos el més normal del món. I, gaire bé, sense retrets de ningú per a ningú. Tampoc els faré jo, doncs.
No Comments so far ↓
There are no comments yet...Kick things off by filling out the form below.