Resulten si més no curioses les declaracions del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, advertint que té molts dubtes respecte a la construcció del túnel per al TGV pel centre de Barcelona. Segons ell, no hi haurà prou garanties de seguretat si no es forma un consorci entre el Govern espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per a gestionar i controlar les obres.
Naturalment unes declaracions d’aquesta mena poden tenir diverses interpretacions.
[@more@]
Després del que s’ha vist, i patit, en el darrer tram de les obres del TGV a l’entrada de Barcelona, demanar als ciutadans que confiïn que les obres pel centre de la ciutat es faran amb totes les garanties sembla una broma o un insult a la intel·ligència. De fet, no hi confia ni el mateix Nadal. En principi, perquè unes obres, les que siguin, es facin amb total seguretat cal que hi hagi tècnics competents; el paper dels polítics, en aquest cas, seria secundari. La incompetència dels tècnics d’ADIF s’ha fet més que evident en els darrers mesos, ja sigui per incapacitat professional, ja sigui per acceptar condicions que els imposaven els polítics, ja sigui per no advertir dels riscos que les obres comportava, o per tot plegat.
L’existència d’un Consorci on hi participin la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona pot ser tan eficaç com l’operatiu que es va organitzar des de fa mesos per a fer el seguiment de les obres entre l’Hospitalet i Barcelona, amb els resultats de tots coneguts. Algú podria pensar que la Generalitat vol participar en la gestió d’aquestes obres perquè no confia en els tècnics del Ministeri, i actua amb la petulància de pensar que si ells hi són pel mig detectaran els riscos i els possibles errors. O potser és perquè ara sí que confien plenament amb la seguretat de la construcció del túnel per sota de Barcelona, i volen figurar-hi per posar-se després la medalla, dient que els bunyols només hi van ser en absència seva; una operació arriscada perquè també voldrà dir que es faran corresponsables de qualsevol incident (deuen confiar que si se’n van ensortir amb l’ensorrament del Carmel, també se’n sortirien de qualsevol altre esvoranc).
Resta una darrera hipòtesi: a la vista dels fets, són conscients que la construcció del túnel portarà més d’un ensurt, i confien que ADIF es negui a deixar-los participar en un Consorci on hi siguin totes les administracions, per tal de poder-se’n rentar les mans, com si ells no hi tinguessin res a veure.
Per a mi el tema és un altre. L’èxit de la «gestió» d’aquestes obres per part d’Adif arriba a fer mal a tothom. No només al Ministeri de Foment. L’ajuntament de Barcelona i la Generalitat en surten escaldades.
Les paraules del conseller són per donar una imatge de força. Per fer veure que aporten seriositat, mirant de quedar millor amb la gent que cada dia queda entrampada per les obres. Però sap sobradament que de Consorci res de res. Ell busca rentar la imatge de la Generalitat mirant cap a la galeria. I qui dia passa, any empeny.