Els jutges de l’Audiència Nacional han condemnat a 6.000 euros de multa els autors de la famosa portada d’”El Jueves” en què es caricaturitzava els prínceps espanyols intentant d’aprofitar l’ajut econòmic que oferia Zapatero per a cada nou fill. El tema té unes conseqüències relativament irrellevants per als editors de la revista satírica, perquè probablement la publicitat que els ha donat el cas, i l’increment puntual de les vendes que es pot consolidar en nous lectors, els doni encara un saldo favorable. El fet, però està en què la Justícia, amb la llei a la mà, ha trobat arguments per a coartar la llibertat d’expressió.
[@more@]
De ben segur que la sentència hauria estat tota una altra si els encausats haguessin estat, posem pel cas, sectors de l’extrema dreta (que també qüestiona aquesta monarquia), i per suposat molt més encara si la pretesa injúria s’hagués fet en la figura del President del Govern o qualsevol altra personalitat. És la mateixa diferenciació que la Justícia fa entre cremar una bandera catalana o cremar-ne una d’espanyola, entre la violència dels grups ultres i la violència (o simplement la no condemna de la violència etarra) dels abertzales, entre la discriminació per raó de llengua quan es tracta del català i la mateixa discriminació quan es tracta del castellà.
Si els jutges, d’ideologia molt concreta, troben justificació en les lleis per a coartar la llibertat d’expressió (a part d’”El Jueves” hi ha els casos de premsa basca també censurada), no s’hi val a dir que no hi ha altra cosa a fer que acatar la sentència. La responsabilitat dels demòcrates és crear un marc jurídic on no siguin possibles aquestes vulneracions d’un dret tan fonamental com és la llibertat d’expressió.
És clar, per a ells una cosa és defensar l’estat i els seus interessos i una altra que nosaltres tinguem uns drets que els «posin en perill». En aquest estat els catalans sempre serem més criminalitzats que els espanyols.
I els mitjans també col·laboren a aquesta injustícia de desproporcionalitat en el tracte dels casos. Per exemple, de les darreres notícies que hem llegit s’ha parlat massa de l’agressió al metro per part d’en Sergi Xavier i, en canvi, jo no he sentit tanta discussió sobre l’assassinat d’un jove de 16 anys per part del militar espanyol Josué E.
Som potser tots nosaltres que no sabem mesurar les coses? Tu cites un cas molt eloqüent: Moltes persones condemnen la lluita armada d’ETA i estan d’acord amb la represió a què sotmeten el País Basc, i en canvi no acostumem a sentir crítiques dels exèrcits espanyols. Com si estar armat fins a les dents per poder atacar no fos terrorisme per a qui serà la víctima, que fins i tot podríem ser nosaltres.