Ahir, tant se val si érem 200 com 700 mil, vam dir prou. Ben clar i català. El poble català s'ha cansat de tantes promeses incomplertes, de tanta ineficàcia, de tant d'espoli, i de tanta submissió. Està clar que n'hi ha que només els interessa els tema de la identitat indestructible de la pàtria espanyola, i els importa un rave que funcioni bé la nostra economia, els nostres servei i el benestar dels ciutadans; per això alguns no eren a la manifestació.
Però ara és l'hora que algú reculli el clam que ahir era al carrer. Des de les entitats ciutadanes fins a les plataformes sobiranistes, des de la gent d'Unió a la gent de la CUP o de Catalunya Acció, caminàvem plegats perquè sabíem que l'enemic, el que ens nega el dret a decidir, no era allà, sinó que es trobava representat en les dependències de Via Laietana o del Pla de Palau.
La lliçó és clara. O no?
[@more@]
Està bé que es visualitzi la magnitud de la manifestació. No per a que Espanya o els espanyols de dins o fora de casa nostra, no. Per nosaltres, per ser conscients que no som quatre gats, ni quatre il·luminats que volem viure sobiranament. Cal que rearmem la nostra moral i continuem incansablement aquest camí.