A la vista dels resultats electorals, hom podria fer-hi (i caldrà fer-ho) múltiples anàlisis des de perspectives ben diverses. Encara que ara sembli una qüestió menor, com si ja l’haguéssim donat per descomptada, la no victòria del Partit Popular és una primera nota positiva d’aquestes eleccions. Jo deia que en aquestes eleccions hi teníem poc a guanyar i força a perdre: de moment no hi hem perdut gran cosa, en la mesura que tot continua més o menys igual. Només que a Catalunya, on CiU ha mantingut els resultats, hi ha hagut un transvasament de vot d’ERC als Socialistes.
Com a militant i votant d’ERC, no em preocupa tant la davallada en si, d’altra banda previsible, com la incapacitat d’alguns dels nostres dirigents per a analitzar adequadament la situació.[@more@]
L’electorat és, en línies generals, prou intel·ligent com per a saber captar en cada moment el que creu més útil per al conjunt de la societat, i per tant la credibilitat que li mereixen les diferents propostes que se li presenten. És cert que hi ha un gruix important de la població que està descontenta amb l’actual situació, que voldria donar un pas més en l’autogovern de Catalunya, que considera que no hem estat ben tractats per Madrid… Però la resposta de l’electorat ha estat reforçar el PSC, mantenir la confiança en el catalanisme de CiU, i en canvi retirar part del seu suport al partit que presumia defensar millor que ningú les nostres aspiracions.
Entenc que, en el cas de IU, Llamazares hagi anunciat en calent la seva dimissió, en la mesura que se sent responsable d’haver portat aquesta formació política al desastre. Però jo no sóc pas partidari de reaccions precipitades, ni de buscar bocs expiatoris a qui carregar tota la responsabilitat. Fa temps que vinc dient que a la direcció d’Esquerra hi ha una manifesta incapacitat per a analitzar correctament la realitat, i ahir mateix ja sentíem bajanades insostenibles per a justificar l’injustificable. Això és el que em fa por d’ERC.
Algú deia des de la tribuna d’Esquerra que una part del fracàs electoral provenia de la manca d’il·lusió del nacionalisme català en no tenir un horitzó clar com a país. El que no deia és que aquesta manca d’il·lusió ha estat generada per la deriva en què ells mateixos han anat conduint el partit.
Voldria exposar que una part del vot d’ERC ha anat malhauradament a PSC per allò del vot útil i la bipolarització i tota la pesca, però la dada és que el PSC ha guanyat 80000 vots aproximadament i que Esquerra n’ha perdut mes de 300000 vots aprox.
Després d’aquesta dada, on son els 250000 vots restants aprox.??? perquè la gent que ens va dornar la seva confiança ens ha girat l’esquena? No som prou radicals, el tripartit, no tenim protagonisme? Sapiguer la causa d’aquesta perdua es bàsica per encarar la nova etapa després del consell, sigui qui sigui al seient.
Com a militant i votant com tu, només vull el millor per a Catalunya, i la meva tasca ara mateix es fer veure a la gent que tinc al costat, que tirar pedres al seu terrat no és la millor idea.
Salut.
catlans.blogspot.com