Bloc de notes de Josep Romeu

El temps no és mai innocent. Ho sap el sàdic i ho sap el cínic. El fet no és sempre saber si es té o no es té raó, sinó quan i com es dóna aquesta raó. A vegades no hi ha més càstig o més injustícia que donar la raó fora de temps. I d’això els espanyols en saben un niu.

Que els Tribunals europeus tombin decisions de la justícia espanyol, de tan habitual, hom ja ho troba del tot normal. Algú podria pensar que la qualitat dels juristes espanyols és més aviat escassa, donat que han de rectificat o les seves decisions són revocades sovint. Però, no ho crec. Ja hem comentat altres vegades les sentències de tancament de mitjans de comunicació en euskera, després revocades per la justícia internacional; no és que no sabessin que la seva sentència era injusta sinó que emetent-la, encara que després fos revocada, ja aconseguien l’objectiu polític perseguit. El mateix ha tornat a passar: ja sabien que el Tribunal europeu de Drets Humans d’Estrasburg no deixaria passar l’aplicació amb caràcter retroactiu de l’anomenada “doctrina Parot”,. Però entre el temps que ha transcorregut d’ençà que l’etarra Inés del Río va recórrer a aquest Tribunal europeu, fins que s’acabin resolent els recursos i contrarecursos que s’hi aniran presentant, encara que al final li acabin donant la raó, ja s’hauran pogut venjar d’ell com si li haguessin aplicat la “doctrina Parot”.

Per això, és de tota lògica que el Tribunal Constitucional denegui també l’excarceració de 16 presos etarres, que pretenien acollir-se a la sentència del Tribunal d’Estrasburg. Ja tenen calculat que un cop presentat el recurs a la sentència del Tribunal europeu, que anul·lava la seva sentència contra Inés del Río, tardaran molts mesos abans de resoldre-ho. I, mentrestant, Inés del Río i els setze etarres que volien que s’apliqués la resolució del Tribunal d’Estrasburg, hauran d’esperar a la presó. Que és del que es tractava.La Justíciaés una altra cosa.

Tweet