Bloc de notes de Josep Romeu

Ja ho he dit en alguna altra ocasió: no és pas cert que el Partit Popular de Catalunya sigui diferent del PP del País Valencià i del de les Illes. Ni tan sols no difereixen en l’estratègia a seguir a l’hora de treballar per a aconseguir el mateix objectiu: l’eliminació de la llengua i la […]

[Read more →]

L’Alícia Sànchez Camacho ho deia amb tota fermesa i seguretat la setmana passada: El PP és l’únic partit obertament contrari a la pujada d’impostos. I tot seguit, argumentava que en situacions de crisi el que menys convé és carregar les empreses i els ciutadans amb més impostos No devia saber, o potser sí, tant li […]

[Read more →]

Ara ja sabem el que cobra el Rei. Bé, el rei, la reina, el príncep i les princeses. Si hem de fer cas de les xifres donades, justament en la data dels Sants Innocents, com a unitat familiar vénen a cobrar uns 60 mil euros mensuals, que no està malament. Tota una innocentada per als […]

[Read more →]

La hipocresia de la majoria de la nostra classe política és incommensurable. Excepte els republicans, IC i SI, la resta s’han dedicat a fer un elogi de les paraules del Rei espanyol: “La Justíciaés igual per a tothom”. És possible tanta ximpleria? Aquesta frase deu ser tan certa com aquella altra que deia que la […]

[Read more →]

Em costa d’entendre l‘actitud de molts mitjans de comunicació catalans, i de molts analistes i tertulians, a l’hora de donar la seva primera impressió sobre el nou govern popular. Està clar que, a un primer cop d’ull, hom pot treure com a conclusió que Rajoy no s’ha deixat portar pel seu entorn  més cavernari, i […]

[Read more →]

No es pot pas retreure al Partit Popular que hagi confegit el seu govern a base de cercar equilibris interns, de partit, i a base de cercar equilibris territorials, perquè és el que acostumen a fer tots els governs. I de la mateixa manera que toca, per quota, un ministre canari o un de basc, […]

[Read more →]

No cal ser expert en temes jurídics per saber que hi ha diferents maneres de delinquir: una cosa és l’autor material del fet, una altra el col·laborador o còmplice i una darrera l’encobridor. Està clar que el grau de culpabilitat no és el mateix, però en tots tres casos hi ha delicte. És habitual en […]

[Read more →]

 Com a recurs cinematogràfic ja s’ha vist molt; però els nostres polítics no deuen ser massa afeccionats al cinema policíac o de bandolers. Quantes vegades no hem vist l’escena: uns delinqüents, atracadors o bandits han comès un dels seus delictes i fugen amb el botí. És l’hora de repartir-se’l, com a bons companys de feina, […]

[Read more →]