A darrera hora, i no sé si amb traïdoria, socialistes i convergents han pactat repartir-se el Consell Comarcal. I ERC que es feia totes les pagues de continuar mantenint-ne la Presidència n'ha quedat al marge. Com deia algun titular de premsa: A Osona s'ha trencat el tripartit. Ha passat com en aquell conte de l'Astèrix en què dos generals romans conspiraven contra el Cèsar, i un deia: "ja veuràs com tots dos sols farem un triumvirat" (aleshores no en deien tripartit). Però quan el conspirador es quedava sol somreia murrieta: "quan haguem fet fora el Cèsar el triumvirat el faré jo tot sol". [@more@]
Està clar que això del tripartit no s'ho acaba d'empassar ningú. Mentre serveix per als interessos del partit (el que sigui) es defensa a capa i espasa enarborant la bandera de l'esquerra enfront de la perniciositat de la dreta. Però, ai làs, tan bon punt es poden assolir noves cotes de poder trencant el tripartit, aleshores es troben mil i una excuses per a pactar amb el diable si cal.
El problema no és que s'hagi donat un cas de perversió política, de falsetat i d'hipocresia per part del PSC (que també), sinó que aquests tenen prou arguments com per a retreure accions semblants a la resta de partits. Perquè al capdavall la política s'ha convertit en una lluita pel poder, que si no es pot assolir del tot un es resigna a compartir-lo. El tripartit no és sinó un govern repartit entre tres.
És possible que no hi hagi cap alternativa; que pensar en una política honesta sigui una utopia inabastable (i que els mitjans de comunicació es cuidarien prou de satanitzar), però el cert és que els polítics es guanyen dia a dia, amb molt d'esforç i dedicació, el rebuig o com a mínim el desinterès de la ciutadania. S'ho guanyen a pols,… i tant d'esforç bé necessita uns sous notables.
No Comments so far ↓
There are no comments yet...Kick things off by filling out the form below.