Bloc de notes de Josep Romeu

Dies enrere, comentava molt positivament la iniciativa d’ERC d’elaborar un full de ruta de cara a un procés de desconnexió d’Espanya, en base a l’exercici del dret a decidir. I, a més, em semblava molt bé que la persona responsable d’elaborar-ne un primer document fos Joan Ridao. Ara, ja tenim el text a les mans, o a l’ordinador, i penso que val la pena de fer-ne una anàlisi. Per ser més exactes, i avançant-me a la primera impressió que m’ha donat el text, diguem que val la pena per la importància del tema, més que no pas pel text en si.

A partir d’ara, doncs, aniré fent els meus apunts sobre cada un dels apartats del text que se’ns proposa debatre en una Conferència Nacional a la tardor. Però, començo ja amb unes primeres notes de caràcter general.

[@more@]

Ja m’imaginava que Joan Ridao no seria l’únic redactor del text i que es buscaria un equip de col·laboradors per a treballar-hi. Però, el primer desengany ha vingut en llegir la llista de coautors: Joan Ridao, Carles Bonet, Josep Huguet, Marina Llansana, Jordi Portabella, Anna Simó i Joan Tardà. No tinc res en contra amb cap d’ells, però salta a la vista que no es tracta d’un equip de col·laboradors que puguin fer aportacions diverses, i de caràcter tècnic, sinó de la mateixa gent de sempre que dóna voltes sobre sí mateixos, i sobre el partit.

Amb aquest punt de partida, difícilment podia sortir un text que fos un veritable full de ruta per fer avançar el país cap a la seva sobirania. Ens falta capacitat o voluntat per a buscar gent nova que ens faci veure la realitat del país des d’una perspectiva més global, en la qual el partit n’és tan sols una peça més. Hi ha massa por a què algú ens digui que no sempre hem triat el camí adequat, que no sempre la nostra posició ha estat la més positiva per al país, que no som els únics que podem, i que fem, avançar el país.

L’experiència ens diu que fem les anàlisis sabent a priori el que volem que surti com a conclusió; i, per tant, elaborem més textos justificatius del que s’ha fet (que en cap cas es posa en dubte), que anàlisis riguroses que ens puguin portar a noves conclusions.

Avui no m’extendré més. Només dir que el text:

–         No és un veritable full de ruta, entre altres coses perquè acaba dient que caldrà fer un full de ruta.

–         En tot cas seria un full de ruta del partit, i no pas del país.

–         Parteix de la idea falsa, al meu entendre, que tot passa pel partit, i que per tant el que és bo per al partit ho és per al país.

–         Hi ha un excés de vaguetats, i en alguns casos frases rebombants que no volen dir res.

–         Sembla més una declaració de bones intencions, o una carta al Reis, que un veritable pla estratègic per desvincular-nos d’Espanya.

Aniré desgranant el text punt per punt, en dies successius, amb el propòsit de veure si en poden sortir algunes esmenes.

Sèrie de comentaris sobre la ponència “Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna” que ha de servir de base per a la Conferència Nacional de la tardor, d’Esqeurra Republicana de Catalunya. Podeu llegir el text complet a: http://blocs.esquerra.cat/documents/conferencia-nacional-definitiva.pdf

Tweet