Tal com deia l'altre dia, miraré d'analitzar punt per punt el document que ha de servir de base per a la Conferència Nacional de la Tardor, intitulat "Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna", i que en algun moment s'ha definit com el "Full de Ruta".
Com en tot document d'aquestes característiques, cal plantejar primer un context general i històric. És el que comença fent en aquesta primera part, en la qual s'exposa la inviabilitat de l'Espanya plural i federal. Normalment aquests preliminars tenen un escàs interès, d'una banda perquè solen ser força evidents, però de l'altra perquè després es desvinculen del contingut de la proposta posterior. Amb tot, en aquest cas crec que val la pena entrar-hi perquè ja s'hi insinuen alguns dels tics, per mi desencertats, que impregnaran tota la ponència.
[@more@]
1.1.
Ja sé que pot sonar una mica estrany que, tractant-se d'un document de partit, en retregui la seva visió excessivament partidista. La història de la transició i dels inicis de la democràcia és la que és, i crec que val la pena, si volem fer anàlisis serioses, procurar ser el més objectius possible, per no caure en la temptació de fer-nos venir bé la història per justificar el que fem o el que volem fer.
Es dóna la visió que només ERC, des del primer moment, es va adonar que aquell Estatut (el de 1979) no era el que necessitava el país, i només ERC es va mantenir ferma sense cedir a les temptacions possibilistes en què van caure els altres. Em sembla una anàlisi feta molt a la lleugera que s'oblida precisament del context general del moment, i de l'evolució que han seguit totes les forces polítiques, inclosa ERC. No oblidem que l'ERC d'aleshores tenia ben poc a veure amb l'actual, ni a nivell de posicionament social (recordo un dirigent d'ERC d'aleshores venint a Vic per convence'ns de la bondat de l'energia nuclear…), ni a nivell nacional, amb una opció clarament federalista. Molts dels actuals dirigents d'ERC, aleshores estaven en altres formacions nacionalistes (com ara Nacionalistes d'Esquerres) des d'on es carregava contra ERC perquè se la considerava poc conseqüent, de dretes i lògicament poc independentista. Recordar només que en el referèndum de 1979, malgrat les crítiques al text estatutari, ERC va demanar el SÍ, "car l'única alternativa a la minsa autonomia oferida a l'Estatut era el no-res" (extret del Web oficial d'ERC).
Per tant, per mi no es tracta de retreure res del passat del partit, però tampoc cal que pretenguem desdibuixar-lo. La societat catalana ha evolucionat, i ERC també. Es comença dient que "Des del mateix moment de la seva aprovació, Esquerra Republicana de Catalunya començà a plantejar en solitari la reforma de l'Estatut d'Autonomia de 1979". Bé, la reforma de l'Estatut, formalment, no la plantejava ningú en aquells primers anys, encara que diverses forces polítiques eren conscients que aquell text només serviria per a cobrir una primera etapa. Esquerra Republicana va formar part d'algun dels governs de CiU, i en cap moment va plantejar la reforma de l'Estatut com a condició per al pacte.
En definitiva, per mi, aquest apartat 1.1. seria correcte si es plantegés com una situació més general, en la qual es va aprovar un Estatut que no satisfeia del tot a les forces nacionalistes, a unes menys que a altres (CiU, ERC, NE…). És cert que el procés reformista no era el que havíem somniat molts antifranquistes, i és cert també que majoritàriament es va prioritzar assegurar la democràcia i la recuperació de l'autogovern. ERC hi va jugar el seu paper, més conseqüent que altres forces polítiques, això sí, encara que menys que unes altres també.
No tindria massa importància aquesta apreciació, crec que més objectiva de la realitat històrica, si no fos perquè després al llarg de la ponència es reincideix en aquesta visió tan simplista, esbiaixada, mancada de visió global de la realitat del país.
Sèrie de comentaris sobre la ponència “Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna” que ha de servir de base per a la Conferència Nacional de la tardor, d’Esqeurra Republicana de Catalunya. Podeu llegir el text complet a: http://blocs.esquerra.cat/documents/conferencia-nacional-definitiva.pdf
Em genera molt de respecte i confiança el trobar escrits d’aquesta mena. Que la gent d’ERC demostri ser més rigorosa que la direcció del partit fa pensar que hi ha alguna cosa que es mou i pel bon camí. Molta sort, doncs!