Bloc de notes de Josep Romeu

Sèrie de comentaris sobre la ponència “Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna” que ha de servir de base per a la Conferència Nacional de la tardor, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Podeu llegir el text complet a:

http://blocs.esquerra.cat/documents/conferencia-nacional-definitiva.pdf

.

La ponència està dividia en dos grans blocs: El primer (A) és el que hem anat analitzant fins ara, i que representa bàsicament el context, els antecedents i les bases sobre les quals s’han de fonamentar les propostes de futur, o el que se n’ha dit el Full de Ruta; i el segon (B) porta per títol “Les propostes de futur: creem espais de sobirania, teixim xarxes de complicitat social”. Comença aquest apartat amb una frase òbvia “La construcció nacional comença molt abans que hi hagi les condicions per exercir el dret a decidir…” Naturalment. La construcció nacional és un procés que, amb més o menys fortuna, s’ha anat desenvolupant des de fa temps.

[@more@]

Però immediatament després diu “Només una majoria política i social, liderada per una esquerra nacional hegemònica en el seu espai social….” Ja hi som! Per quina raó hem de dir que “només” una majoria política i social, “liderada per una esquerra nacional” i a més que aquesta esquerra, que se suposa que sóm nosaltres, hagi de ser hegemònica en el seu espai social? Que és imprescindible que hi hagi una majoria política i social disposada a fer avançar el país cap a cotes de sobirania que li permetin en un moment donat exercir el dret a decidir, això ja ho hem dit en més d’una ocasió. I que, com a partit independentista i d’esquerres, aspirem a liderar aquest procés i aquesta majoria social em sembla perfectament lògic i raonable. Ara bé, no podem afirmar que no sigui possible un altre tipus de lideratge, ni que sigui imprescindible que nosaltres siguem hegemònics en el nostre espai social.  

De nou, es perd la visió global del país i la varietat del moviment catalanista, com es deia en un paràgraf anterior. Ja sé que aquesta visió esbiaixada pot semblar molt igual a la que sovint veiem en l’òrbita convergent, quan parlen de ser ells el “pal de paller”, tot i que no sé si arriben a afirmar que els objectius del catalanisme "només" siguin viables si ells en són “el pal de paller”. En qualsevol cas, l’important és que hi hagi aquesta majoria política i social, tant se val qui la lideri. No és una qüestió banal en el sentit de pensar que cadascú pot creure’s ser “el pal de paller”, i té tot el dret a aspirar a ser-ho, sinó que aquest tipus de posicionament pot entorpir o fer fracassar el procés perquè, si fos cert el que diu el text de la ponència, es prioritzaria l’assolir aquesta hegemonia en lloc de l’assolir la majoria social necessària.   

Acaba aquest paràgraf dient que a curt termini cal mobilitzar la societat catalana per recuperar les peces de l’Estatut del 30 de setembre de 2005. Em sembla bé si no ho prenem al peu de la lletra i entenem que cal continuar fent petites passes per a millorar el nostre autogovern, tenint com a perspectiva real aquell acord unitari de la proposta de l’Estatut aprovada pel Parlament de Catalunya. Però no sé si val la pena entrar de nou en les causes per les quals tenim, avui, un Estatut tan minso i encara amb el risc imminent de tornar a ser retallat. Hi va haver, és cert, un pacte CiU-PSOE que va ser acceptat per la resta de socis de govern del tripartit; però no es diu que s’estava a punt de tancar un altre pacte, similar, en el qual hi haguéssim entrat nosaltres. Tenim, també és cert, “l’erosió diària practicada pel govern de l’Estat”, i algú podria demanar-se quins grups donaven suport a aquest govern.  I per suposat estem a l’espera de la “més que previsible retallada per part del Tribunal Constitucional”, d’altra banda previsible des del moment en què es va iniciar el procés acceptant les normes de joc i els límits constitucionals, i més si el Govern de la Generalitat  continua amb la seva actitud passiva i desmobilitzadora.

Tweet