Bloc de notes de Josep Romeu

Sèrie de comentaris sobre la ponència “Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna” que ha de servir de base per a la Conferència Nacional de la tardor, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Podeu llegir el text complet a: http://blocs.esquerra.cat/documents/conferencia-nacional-definitiva.pdf 

El primer apartat del capítol “Creem espais de sobirania” es titulava “Espais de cohesió social” però en realitat ni parlava de crear espais ni tenia res a veure amb la cohesió social: era un recordatori d’algunes de les reivindicacions no satisfetes amb el nou Estatut, a part d’una llista de bones intencions o, millor dit, de bons desitjos. El segon apartat, en canvi, “ Espais de modernització econòmica” sí que sembla que vagi en aquesta direcció de crear espais de sobirania, només que no va més enllà dels simples enunciats. Bàsicament apunta en dues direccions: impulsar acords a nivell internacional, se suposa que es refereix a acords institucionals, i impulsar la internacionalització de Catalunya. Ja hi podem estar d’acord, però…

[@more@]

El text es limita altre cop als enunciats. Sembla molt correcte pensar que les institucions catalanes haurien d’establir acords amb “tercers estats (quins deuen ser el primer i el segon?), ens subestatals i organitzacions internacionals”. Però, costa d’entendre què deu voler dir quan diu que això s’hauria de fer per “exportar la vocació internacional”. I, sobretot, hauria d’explicar a quina mena d’acords es refereix: com els que ha impulsat, per exemple, el govern tripartit des de l’any 2003, o com els que impulsava el govern Pujol (allò de les regions motors d’Europa, o els viatges en què es feia acompanyar d’una tribu d’empresaris, i passava revista a un batalló militar com si es tractés d’un cap d’Estat). És a dir, estem parlant d’una línia estratègica que considerem que ja estem seguint, ara que som al govern, una línea estratègica com la que semblava voler seguir el govern anterior, o és que volem fer un gir important en la política de l’actual govern tripartit?.

 I pel que fa a potenciar la “internacionalització de Catalunya especialment en l’àmbt econòmic”, també hauríem de dir com ho pretenem fer, més enllà de la continuació de les polítiques de suport a les empreses exportadores, que malgrat portar ja un bon grapat d’anys de volada no sembla que capgirin d’una manera significativa l’estratègia empresarial catalana que continua tenint el mercat espanyol com a referència. Com a mínim hauríem de concretar molt millor aquest tema que pot ser de vital importància per a crear veritables espais de sobirania. I per acabar aquest apartat només insistir que el text de la ponència està ple de frases realment de difícil comprensió (gosaria dir sense sentit) com aquesta de “exportar vocació internacional”. I un exemple de retòrica buida és la frase següent: “Catalunya necessita afrontar aquest procés amb totes les seves potencialitats i amb un consens ampli entre les forces polítiques i els agents socials i econòmics, per tal d’adoptar una estratègia a llarg termini que permeti que els principals elements d’aquest canvi (recerca, innovació, ensenyament superior, empreses) puguin ser abordats en un escenari estable i compartit” Entesos.

Tweet