Bloc de notes de Josep Romeu

Sèrie de comentaris sobre la ponència “Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna” que ha de servir de base per a la Conferència Nacional de la tardor, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Podeu llegir el text complet a: http://blocs.esquerra.cat/documents/conferencia-nacional-definitiva.pdf 

Si el primer apartat d’aquest capítol sobre les propostes de futur anava adreçat a “crear espais de sobirania”, aquest segon el dedica a “les xarxes de complicitat social”, entenent d’una banda les “xarxes de complicitat amb la societat civil”, i de l’altra les “xarxes de complicitat política”. Pel que fa a la societat civil, el text de la ponència, però, es limita a recordar que és imprescindible comptar amb la complicitat “de sectors amplis de la societat civil i dels agents socials i econòmics. D’acord. Però, no ens podem quedar aquí.

[@more@]

Hem de precisar, doncs, com entenem que ha de ser aquesta complicitat i el paper que hi han de jugar els partits polítics i les administracions. Perquè abans es parlava de la desorientació que viu el món del catalanisme, però probablement aquesta desorientació no ve tant motivada perquè cadascuna de les entitats que es mouen en l’entorn catalanista no sàpiga cap on hauria d’anar i quins objectius s’hauria de proposar, com perquè han quedat desconcertades davant la desorientació evident dels líders del catalanisme polític.  

D’altra banda, la gestió que s’ha fet des de la Generalitat, en aquests darrers anys, pel que fa a la societat civil ha estat pèssima: s’ha estigmatitzat les entitats adjudicant-les a una o altra formació política del tripartit, repartint-se la tutela (més que no pas col·laboració o coordinació) de l’administració sobre cadascuna de les entitats en funció de la seva suposada ideologia; per tant, no s’ha pactat la necessitat de consolidar unes entitats clau per al païs, sinó que s’ha fet un clientelisme insospitat en els governs convergents (tot i ser-hi també, evidentment); s’ha renunciat, doncs, a incidir en aquells sectors de la societat civil menys acostats al catalanisme, deixant-los com a cosa o competència d’altres socis del tripartit; no s’ha plantejat mai com una coordinació d’iniciatives diverses de la societat civil amb les institucionals, amb una visió global de país i de complementarietat i de suport mutu; s’ha pretès condicionar sovint l’actuació d’aquestes entitats més per interessos de partit que globals de país, arribant a la coacció en alguns casos perquè no es portessin actuacions que podien resultar incòmodes per al govern; s’han menystingut iniciatives de notable interès, per exemple, en el camp de la projecció exterior o en altres àmbits on la incidència del Govern de la Generalitat era mínima; i en general s’ha actuat des de la prepotència del qui té el poder, encara que no l’exerceixi, i menysvalorant tot allò que no era iniciativa institucional…  

No es tracta, ara, d’analitzar la política que hem fet des del Govern però sí de precisar les formulacions abstractes que fem en el text de la ponència, per saber si de veritat volem fer un gir important en la política portada a terme fins ara, cosa que celebraria, o si les paraules del text són les que corresponen a la retòrica del políticament correcte, però sense voluntat que tinguin una traducció real en la praxi política.    

Tweet