Els fets de Girona que van acabar amb la crema d’una fotografia dels reis espanyols podien haver passat més o menys desapercebuts, si no fos per la intervenció de la brunete mediàtica. El sentit comú dels demòcrates, estant més o menys en desacord amb la forma de manifestar-se, hauria considerat l’incident com una forma més de fer ús de la llibertat d’expressió. Però, està clar, aquesta no és la lògica de determinats mitjans de comunicació espanyols, ni de la maquinària de la justícia que els segueix com si fos la seva veu de la consciència. I ara, amb la manifestació de protesta per la inculpació d’algun dels participants en la crema de la fotografia, s’ha repetit la jugada. Sempre amb la complicitat de la nostra policia. La nostra?
[@more@]
Per a la primera inculpació va ser necessària la col·laboració dels Mossos d’Esquadra que, seguint les ordres rebudes, havien procurat identificar els manifestants. I el mateix han fet en aquesta segona ocasió. Des del Govern de la Generalitat se’ns diu que ells senzillament compleixen amb la seva obligació. En realitat la seva obligació és complir amb les ordres que els donen els seus superiors, és a dir el Govern. Podria semblar que els partits catalans, i concretament els que avui tenen responsabilitats de govern, se’n mantenen el marge: no estan d’acord amb la forma de manifestar-se, amb la crema de les fotos, però tampoc consideren que calgui considerar delictiva aquesta acció; amb més o menys contundència discrepen de la Fiscalia, però no deixen de col·laborar-hi; apel·len a la llibertat d’expressió, però tampoc surten en defensa dels encausats.
Però, això sí, es donen als Mossos d’Esquadra les ordres oportunes perquè identifiquin els autors de les protestes per si algun jutge o fiscal tingués una visió més restrictiva de la llibertat d’expressió. Un excés de zel basat en què, no solament cal estar amatent a possibles alteracions de la legalitat, sinó també a possibles males interpretacions d’aquesta mateixa legalitat. Aquesta és la funció de la nostra policia? Aquesta policia és la nostra?
Jo parlo de la policia com a cos, no dels mossos com a professionals. I em queixo de les instruccions que reben.
Jo el que dic és que indentificar la gent que participa en una manifestació pacífica (cap llei prohibeix cremar fotografies) és tenir com a mínim la presumpció de culpabilitat dels manifestants. I no és una iniciativa individual de cadascun dels mossos identificar un o altre manifestant, sinó que respon a ordres de caràcter polític dels seus superiors. Per tant, el que dic és que el Govern de la Generalitat podia haver donat instruccions per tal que, mentre no hi hagués alteracions de l’ordre ni violència al carrer, es deixés fer la manifestació sense necessitat d’identificar ningú, partint del convenciment que allà no hi havia cap presumpte delicte. En canvi, es va actuar, i sobretot aquesta segona vegada, pensant en què calia satisfer qualsevol jutge o fiscal amb mentalitat gens democràtica que estigués disposat a limitar la llibertat d’expressió.
Naturalment que actituds polítiques com aquestes, responsabilitat dels polítics, (dels partits que estan al govern) i no dels mossos individualment, perjudiquen la seva imatge, i fa que jo em demani si aquesta és la policia catalana que tots volíem i volem.