Ara que a les escoles s’està acabant la primera avaluació, ha arribat el torn de l’avaluació del sistema educatiu. S’ha donat a conèixer l’informe PISA, de l’OCDE, sobre l’ensenyament segons el qual l’educació al nostre país no queda gens ben parada. Si ja érem en una posició discreta dins del context europeu, ara, en relació al darrer informe del 2003 hi ha hagut una forta davallada. Els resultats globals ens situen deu punts per sota de la mitjana dels països de l’OCDE, encara que vuit punt per sobre de la mitjana de l’Estat. Però el cert és que a Catalunya hi ha hagut una seriosa reculada pel que fa a coneixements científics. No som capdavanters ni a Europa ni a l’Estat espanyol.
[@more@]
Davant d’aquesta dada objectiva hi ha diferents opcions: negar la validesa de l’informe, culpabilitzar l’entorn social, carregar contra l’administració anterior, relativitzar les dades o donar-les per prou bones (encara n’hi ha de pitjors), o simplement començar a assumir responsabilitats. I realment hem sentit reaccions de tota mena.
El Conseller d’Educació, Ernest Maragall, per exemple, no semblava massa preocupat perquè diu que això és “coherent” en un país “canviant en termes qualitatius i quantitatius”. El Conseller potser hauria de saber que tots els països, avui, es troben en procés de canvis… i mentre uns milloren altres van com els crancs. Altres han volgut relativitzar les dades adduint les dificultats de presentar unes proves vàlides per a països tan diversos, o dient que cal tenir en compte l’elevada immigració dels darrers anys, com si els francesos posem per cas no tinguessin el fenomen de la immigració.
Si hi ha hagut una seriosa reculada en relació al darrer informe de l’any 2003, alguna cosa s’hauria de remoure al si de la comunitat educativa i especialment de l’Administració. Al Conseller Huguet li agrada parlar sovint de la necessitat d’aspirar a “l’excel·ència”, donant a entendre que ell no és allà per conformar-se amb mitges tintes. Fantàstic; però potser primer caldria superar la mediocritat i assolit els nivells de la mitjania.
No diré que sigui un problema de l’actual Administració, tot i que l’informe constati una davallada en relació al 2003, però és evident que correspon a l’Administració agafar la responsabilitat de reconduir tot el tema de l’Educació al nostre país. No cal que s’omplin tant la boca de paraules grandiloqüents, ni d'excel·lències, ni que facin tants panegírics dels canvis que s’han experimentat en els darrers anys, d’ençà que hi ha un govern d’esquerres. Ja ens conformaríem amb poder mantenir uns mínims que ens situïn discretament entre la mitjania europea.
Josep,
Jo no soc gens partidari de buscar culpables. Poc o molt el país n’està ple. Soc és partidari de definir bé el problema, el diagnòstic, i veure com es posen solucions.
Una atenta lectura de les 100 preguntes d’El Periódico i de les corresponents respostes pot ser un bon punt de partida. Després el polítics han d’acordar les solucions oblidant els futurs vots. Crec que hi ha possibilitats.
Enric
Una cosa que encara fara més números «vermells» a l’educació serà donar per bo el curs d’un alumne que n’hagi suspés quatre. Espera’t, doncs, al proper informe PISA. Potser l’actual serà el millor en molt de temps.