El polèmic article de Joan Carretero, Patriotisme i dignitat, i la seva calculada indefinició sobre una candidatura d’ampli espectre de cara a les eleccions del 2010, van eclipsar la crida a formar un nou partit de caràcter netament independentista. La iniciativa, presentada uns dies abans, sorgeix del grup Catalunya Acció i del seu President Santiago Espot. Com sol passar en aquests casos, el discurs inicial no sol pas sonar malament del tot, si no fos perquè sembli fet com si no existissin ja altres grups i partits que apunten en la mateixa direcció. I sortint del no res, és relativament fàcil fer un plantejament radical i d’un purisme absolut, però que té ben poc a veure amb la realitat del país. [@more@]
Amb l’actual panorama polític, sembla que hi ha més que suficients opcions nacionalistes per a representar totes les sensibilitats possibles: tant des de la perspectiva de dreta-esquerra, com des de les opcions estratègiques d’assolir la independència. Però això no és obstacle perquè periòdicament apareguin noves propostes, talment volguessin partir de zero, com si el camí cap a la sobirania s’iniciés de cap i de nou. Unes propostes, a més, que ja neixen amb la consciència de tenir una excessiva fragmentació del moviment sobiranista perquè d’entrada posen com a un dels seus objectius aglutinar-lo. Ara mateix la iniciativa de Catalunya Acció per a crear un partit independentista que es podria anomenar Força Catalunya (quin mal d’orelles!) ja insinua abans de néixer que podria confluir amb la suposada proposta de Joan Carretero.
La gent de Catalunya Acció es queixa de l’escàs ressò que ha tingut seva proposta als mitjans de comunicació. I és que, al marge de les inevitables complicitats i dependències dels partits majoritaris, els mitjans de comunicació també saben destriar el possible encert d’un discurs de la credibilitat dels seus creadors. Com a militant d’ERC no em preocuparia gens, ben al contrari, que aparegués una iniciativa independentista amb prou força com per fer-se un lloc ferm en la política catalana. El que em preocupa és que aquestes temptatives acabin en frustracions, malbaratament d’esforços, i generin més desencís i desànim.
Benvolgut Josep,
Crec que l’aparició de nous partits politics i sobre tot de «plataformes» que ultimament passa és un simptoma. Indica que una de les afirmacions que dius es falsa o com a minim, molts gent la percep com a falsa. Tu dius: «Amb l’actual panorama polític, sembla que hi ha més que suficients opcions nacionalistes per a representar totes les sensibilitats possibles: tant des de la perspectiva de dreta-esquerra, com des de les opcions estratègiques d’assolir la independència». Jo crec que el problema és que molta gent percep que la ultima part de la teva frase és falsa, i per tant creuen que no hi ha realment «opcions estratègiques d’assolir la indendencia». Molta, moltisima gent no percep a ERC com un partit que en realitat tingui «l’estrategia» d’aconseguir l’independencia. I aquest fet, per molt que l’actual direcció d’ERC digui el contrari, esta demostrat irefutablement. Com és possible que en un context de creixement de l’independentisme social l’únic partit «declarat» independentista perdi vots? NO POT SER!
Doncs és molt fácil, perque la gent no se’ls creu als dirigents d’ERC.
Pero en canvi, la gent vol, DEMANA un partit així. I ho fa fent propostes de nous partits (no parlo de Carretero), fundant plataformes, blocs, etc, etc. I anant masivament a Brussel.les (si, jo hi vaig estar i puc donar fe que n’erem molts i en representavem a més).
A més, encara et dire un altre error que comet la direcció d’ERC. No solament no fa gestos per que la gent cregui la seva «estrategia independentista» més enllà d’operacions de maqullatge (candidatura d’Oriol Junqueres) sino que en el que tu abans definies com a «opcions … des de la perspectiva dreta-esquerra» estan cometen un error. En termes de marqueting, estan «segmentant el mercat» excesivament. La seva insistencia amb el de «esquerra», «esquerra» i «esquerra» fins al punt de definir a carretero de manera despectiva com a «centre-dreta» és un error garrafal. En primer lloc perque la «marca» esquerra ja la tenien previament assignada el PSC i ICV i dificilment els llevaran vots per aquesta via. Pero és que si ERC vol realment ser un partit de govern no pot excloure amb aquest discurs despectiu a possibles votans de «centre dreta» que sent independentistes no votaran ERC perque es senten menyspreats.
Al final del teu post parles de generar «frustració», «desencís» i «desànim». L’actual estrategia d’ERC genera tots aquests sentiment a molta gent.
S’ha de canviar ERC, radicalment, sinó ens aboquem al fracas. Ara tenim l’oportunitat.