Des de fa temps, (el Carretero d’ençà que el van treure del primer Govern tripartit) hi ha sectors d’ERC, del seu entorn o de l’àmbit independentista que es mostren clarament hostils amb el pacte de Govern que ha portat els socialistes al capdavant de la Generalitat. Per a alguns, el primer tripartit tenia una justificació, però el segon no; mentre que per a altres cap dels dos està justificat. Naturalment, hi ha també els fidels a l’aparell del partit que consideren ben profitosos ambdós acords tripartits, i no veurien malament repetir la història per tercera vegada. [@more@]
A un any de les eleccions, l’electorat voldrà saber quines són les intencions dels diferents partits en matèria de possibles coalicions de govern, i des del món independentista s’estarà a l’aguait del que pugui pensar la direcció d’Esquerra. I en aquest sentit, Joan Puigcercós ja avançava per on anirien els trets. Quan en una entrevista se li demanava sobre una possible aliança amb CiU, responia: “Sempre he dit que els fronts requereixen una causa comuna”. I en alguna altra ocasió també ha recordat que l’important no és amb qui, sinó per a fer què. Sembla un plantejament molt raonable, encara que molt poc usual en la pràctica política actual en què tot es basa en una lluita pel poder, sense objectius i projectes de país. La consecució o la preservació del poder, amb tots els beneficis personals i partidistes que el poder comporta, és l’únic mòbil de la lluita política. Per això és bo sentir que algú planteja la necessitat de tenir, prèviament a cap pacte, una causa comuna. Està clar que algú li pot demanar quina era, doncs, la causa comuna per a fer els acords tripartits.
Amb tot, coincidiria amb Joan Puigcercós que per a fer un front comú amb CiU cal tenir una causa comuna. Una causa que valgui la pena, com ara avançar significativament cap a la sobirania nacional, i deixar-se d’estupideses com allò de “la pluja fina” que no deixa de ser la reedició del “peix al cove”. Si del que es tracta és de veure com gestionem la migrada autonomia, de com ens repartim el petit pastis de la Generalitat com ha fet el tripartit (tripartit en aquest cas ha significat un govern partit en tres), potser no val la pena crear les expectatives que podria crear un front nacionalista entre convergents i republicans. Aquesta hauria de ser la carta definitiva per a fer el salt cap a l’exercici del dret a decicir.
Sembla mentida que hores d’ara encara anem desfullant la margalida. Causa comuna?: mira al País Basc. Els nacionalistes espanyols tenen clar quina és la causa comuna. Ells mai farien segons què. Com qualsevol altre nacionalista al món. Però amb dos dits de cervell.
No es pot exigir una «causa comuna» a CiU per un hipotetic pacte futur quan s’ha pactat «gratis» amb el PSC. Com tu dius, els unics, UNICS motius que han mogut a l’actual direcció d’Esquerra (no se perque encara els dius ERC) és el poder pel poder. Avui mateix pensava amb les proclames per al 2014 que destacats membres de la direcció feient en començar la legislatura. En que ha quedat tot això? En l’aprovació dels propers pressupostos del pitjor president no només de l’estat espanyol, sino m’atreviria a dir que d’europa. En Ridao ja esta possant fil a l’agulla per la propera baixada de pantalons d’Esquerra.
La culpa sempre la té CiU, per definició. Fins i tot quan a les ensaïmades no hi ha prou cabell d’àngel.