Dissabte a la tarda vaig a una manifestació en protesta per les retallades en la sanitat. El Govern diu que ha de fer estalvis, que ha de reduir la despesa, i el més fàcil és fer-ho sobre els serveis basics, la sanitat i l’ensenyament. Prescindint de l’oportunitat, dels problemes que pot generar, i de la injustícia que representa, és d’allà on se’n pot treure el pessic més gran; i si, a sobre, es pot beneficiar la privada, per a la dreta millor que millor. [@more@]
D’entrada em trobo amb un vell amic, comunista de tota la vida; ja retirat, continua amb el seu activisme de sempre i em dóna una octaveta que crida a posar-nos “dempeus per la salut pública”. Reconec que no em sento amb ànims per a encetar noves lluites fora del meu àmbit més proper, però no de deixa d’admirar-me el seu esperit combatiu, el mateix que tenia ara fa uns quaranta anys quan va iniciar-me en el món de la política. I trobo altres amics dels de sempre, amb qui podia compartir moltes coses i, pel que es veu, també aquesta disconformitat amb les polítiques agressives del nostre Govern contra la sanitat pública.
Però, ai làs. Una mica més enllà hi ha també un conegut ultradretà, ex militant de Fuerza Nueva. Un personatge sinistre que havia menyspreat la democràcia, també el dret de manifestació, i a qui importava un rave la sanitat i l’ensenyament públics; ara, segur que també. La seva motivació no té pas res a veure amb la nostra. Ell hi és com a pre campanya de les eleccions municipals. En polítiques socials segur que és molt més proper a les polítiques de CiU que a les nostres.
Però no era pas l’únic; a la manifestació hi ha també militants del PSC, que com a partit comparteixen la mateixa visió, i la impulsen des del Govern espanyol: per a fer front a la crisi i garantir els beneficis de la banca i de les grans empreses cal retallar l’Estat del benestar. No pas l’Estat, sinó el benestar. Per als qui creuen que cap altre món és possible, cap altre que el dictat pels poders financers, les rebaixes de sous i de pensions i la reducció dels serveis bàsics són inevitables.
Estic en contra de les retallades perquè crec que tota la crisi econòmica és una conxorxa muntada des de dalt per a retallar els drets dels treballadors, i per tal que la patronal, la dreta de sempre, la que representen tant CiU com el PSC-PSOE o el PP, recuperi l’esperit del capitalisme salvatge que la força democràtica i de la societat els havia obligat a suavitzar. Jugant al seu joc, la política de CiU no és pas pitjor que la del tripartit, simplement és més conseqüent i, potser, eficaç.
Josep,
Sento molt llegir un escrit com aquest justament aquí. Aquesta versió de les «retallades» l’he vist per moltes altres bandes, però fins a cert punt em deixen indiferent. Parlar de conxorxes amb la missió de retallar el drets dels treballadors em sembla passat de mida.
Dessmond,
Respecto la teva opinió, però fa temps que estic convençut que amb tot el tema de la crisi ens prenen el pèl. Trobaràs en aquest bloc una bona quantitat d’articles que en parlo.
I penso que ens prenen es pèl no només perquè els qui van propiciar la crisi continuen en posicions de poder, perquè fan pagar els efectes de la seva pèssima gestió als més febles, i perquè hi hauria moltes altres maneres de sortir de la crisi o fins i tot de reduir les despeses, sinó perquè l’objectiu dels Governs ja no és sortir de la crisi, sinó enfortir les estructures del poder econòmic. Amb dos anys, tot i que la recessió de drets dels treballadors ja ve de més lluny, s’ha reculat unes quantes dècades: reforma laboral, reforma de pensions, retallades de sous de funcionaris,…
Digues-li el nom que vulguis, si no t’agrada el de «conxorxa».
Josep,
Amb crisi o sense, només l’ús de la Sanitat s’ha convertit en abús. Només cal ser-ne un usuari esporàdic per quedar escandalitzat totalment.
De totes formes, amb crisi o sense, hi ha debats que la nostra societat hauria de plantejar-se sense veure-hi tanta trama oculta. Fa dies que estirem més el braç que la màniga i algun dia havia de petar.
Em fa certa gràcia que hi hagi tanta gent que preveia la bombolla immobiliària, la tecnològica i no sé quantes més i, en canvi, ni s’ensumés una bombolla d’aquestes.
Una cosa és que hi pugui haver abusos en alguns serveis, com en tot. Però no és aquest el tema.
Trama oculta? Ni les grans i prestigioses agències de qualificació no van preveure el crac finencer dels Estats Units. Incapacitat professional? o és que interessadament amagaven pràctiques especulatives?, de la mateixa manera que ara poden exagerar determinades situacions com la nostra, quan en altrs moments s’ha viscut amb endeutaments semblants, sense que passés res.
Una cosa és que algunes administracions hagin estirat més el braç que la màniga, com en el cas de la construcció de segons quins aeroports, o el manteniments de segons quins exèrcits, i l’altra és que es vulgui carregar la responsabilitat als ciutadans normals, que només hem estat victimes de la seva mala gestió.