Bloc de notes de Josep Romeu

Jo no sé si no és possible fer les coses d’una altra manera, però tinc la impressió que els partits polítics no juguen gens net. I no em refereixo a la corrupció, que d’alguna manera o altra esquitxa la majoria dels grans partits; els més malèvols dirien que als petits no els esquitxa perquè han tingut poques oportunitats de remenar poder, i, per tant, diners. Em refereixo a què, obsessionats com estan en cobrir el seu espai electoral, sembla que no tinguin temps o no els interessi valorar la realitat del país i obrar en conseqüència, tant si això coincideix amb la línia d’altres partits com si no. Es cuiden més de la competència i de desmarcar-se dels altres que de marcar una línia pròpia.

Això fa que tinguin un discurs determinat i que el repeteixin tant si s’escau com si no, tant si s’adiu amb el que està passant com si no hi té res a veure. I són capaços de respondre, indignar-se i protestar per declaracions que ningú ha fet. L’altre dia, un mitjà de comunicació va fer una elucubració sobre la possible data de celebració de la consulta sobiranista, i la situava exactament el 14 de setembre de 2014, després de la Diada i abans del Referèndum d’Escòcia. El portaveu del Govern afirmava que ara tot l’esforç està posat en aconseguir que Madrid accepti que es faci la consulta, i que no era el moment de parlar de la data; mentre que el Secretari d’Organització de CDC deixava clar que la data la decidirien conjuntament les diferents forces partidàries de l’exercici del dret a decidir, encara que apuntava que el segon semestre del 2014 podria ser l’idoni; de fet, si sempre s’ha dit que seria durant el 2014, tampoc és dir res de nou. Però la resposta de diferents forces polítiques, ves a saber si al diari en qüestió o als representants de CiU, semblaven aïrades i absolutament fora de lloc perquè no tenien res a veure amb el que s’havia dit. Els portaveus de l’oposició responien com si el Govern ja hagués anunciat una data per a la consulta, cosa que no ha fet en cap moment.

I naturalment, un dels més bel·ligerants, probablement l’enemic número u del Govern de CiU i d’Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida, era dels més contundents advertint que la data de la consulta no la decidirien els dirigents de CDC, però alhora recordant que hi ha pactat de celebrar-la el 2014. És a dir, ell, com la resta de dirigents polítics de l’oposició, ha de manifestar la seva indignació i que no està d’acord amb el que diu el Govern, que resulta que no ha dit; encara que després acabi dient el mateix. I és que els polítics tenen el discurs ficat al cap, cadascú amb la seva dèria, i l’engeguen encara que no vingui a tomb: és una de les misèries de la política.

Tweet