Bloc de notes de Josep Romeu

En política no acostuma a passar res per atzar. I la crisi del PP, ara a l’estiu, ha estat una explosió perfectament controlada. A Madrid, el partit de Mariano Rajoy ha continuat ancorat al sector més ultra, liderat per Acebes, que sosté la tesi que l’integrisme li resulta més rendible que una pretesa centralitat. Al Ruiz Gallardon no l’han pogut defenestrar perquè ha tret molt bons resultats electorals a Madrid (encara que els socialistes ja li havien posat fàcil), però a Catalunya els Josep Piqué, Francesc Vendrell, Dolors Nadal, Montserrat Nebreda, etc són un escull salvable per a la seva estratègia. Són un escull salvable perquè amb aquesta gent, aparentment civilitzada, el Partit Popular a Catalunya ha tret un dels seus pitjors resultats, i alhora són un fre per poder presentar davant d’Espanya la seva imatge més furibundament anticatalana i sobretot més nacionalista espanyola.

[@more@]

Aquesta gent, com havia fet la Maria de la Pau Janer a les Illes, ja eren conscients que el seu paper era suavitzar la fera, i d’alguna manera donar una coartada a les pretensions agressives del Partit Popular. Ja sabien on s’havien ficat, i sovint confessaven en privat que la seva era una feina ingrata, amb un excés de gripaus per empassar-se. Però, si volien els càrrecs i tenir possibilitats d’accedir a més cotes de poder havien d’acotar el cap, callar i obeir.  

Ara, però ha estat la mateixa direcció del Partit Popular la interessada en provocar la marxa d’aquesta gent (aprofitant l’estiu, i que encara els quedarà temps per a refer-se de cara a les properes eleccions). En Piquer sabia que les seves tesis d’una dreta civilitzada, contemporitzador amb una certa catalanitat, per subordinada que fos, no eren ben vistes a Madrid, perquè a nivell espanyol els dóna més vots l’agressivitat, sovint violència, de gent com el Garcia Albiol, que representa l’extrema dreta, pura i dura. Per això van enviar l’Acebes, artificier consumat, per a provocar l’explosió controlada.   

Tweet