El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar la llei de l’Institut Català de la Salut. Bàsicament, es tracta de canviar el seu règim jurídic: de ser un organisme de l’Administració que gestionava la Sanitat Pública, passa a ser una empresa pública que farà la gestió de la Sanitat. Les raons que es donen per a aquest canvi són aconseguir modernitzar la seva estructura, i per tant fer-lo més aficaç, més àgil, més coordinat, amb un major protagonisme dels professionals… en definitiva adequar-lo millor a les necessitats reals de la població. La modificació va ser aprovada per tots els grups parlamentaris, i només se’n van desmarcar els tres diputats nacionalistes espanyols, als quals només interessa els temes identitaris.
Res a dir. És molt possible que aquest canvi sigui positiu per a la Sanitat. Només una reflexió: aquesta és una mesura que obre la porta a la privatització, o com a mínim podria ser-ne el pas previ. I per tant, només la podia prendre l’esquerra…
[@more@]
Una mesura d’aquestes característiques no l’hauria pogut prendre CiU, tal com de fet ja havia insinuat en alguna ocasió o havia provat per a la gestió d’algun centre assistencial concret. I no ho hauria pogut fer perquè des d’aquesta mateixa esquerra que ara n’ha portat la iniciativa s’hauria muntat un escàndol, tant mediàtic com de mobilitzacions.
Allà on ara en diem modernització, n’hauríem dit procés de privatització; allà on diem donar protagonisme als professionals, n’hauríem dit cessió als interessos d’una elit de professionals; allà on en diem agilització del sistema, n’hauríem dit descontrol públic i creació de diferències.
L’honestedat política exigiria una mica més de rigor, també en aquest sentit. Sense ser cap entès en la matèria, crec, imagino, que la reforma aprovada pot ser positiva. Però hem d’admetre que no és precisament una mesura pròpia d’un govern d’esquerres. I aquest és el tema. Sovint ens fem una qüestió de principis aliar-nos amb la dreta o amb l’esquerra, quan a la pràctica les diferències no són tantes. En aquest cas, nul·les. O millor dit, es pot fer una millor política de dretes des d’una coalició d’esquerres perquè, com ha passat en aquest cas, tant el PP com CiU se sumen a l’acord.
És el que ha passat durant tots aquests anys a l’Ajuntament de Barcelona (algun dia n’haurem de parlar) en què s’ha arribat a uns extrems d’especulació que ni el mateix Porcioles hauria pogut imaginar. El que s’ha fet a la capital catalana, amb l’esquerra a l’oposició, hauria estat impossible.
No Comments so far ↓
There are no comments yet...Kick things off by filling out the form below.