Bloc de notes de Josep Romeu

Sèrie de comentaris sobre la ponència “Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna” que ha de servir de base per a la Conferència Nacional de la tardor, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Podeu llegir el text complet a:

http://blocs.esquerra.cat/documents/conferencia-nacional-definitiva.pdf

.

El tercer capítol de la ponència es titula “L’autodeterminació: el principi democràtic de la voluntat de la majoria”. Molt breument, explica que és molt complicat i de difícil solució acollir-se al dret d’autodeterminació previst als Pactes de Nova York de les Nacions Unides de 1966. Una formulació que aleshores es va pensar per a decidir sobre els processos de descolonització. Més que pretendre buscar un principi legal al qual poder acollir-nos, sembla més viable anar per la via de la legitimitat que té sempre la voluntat lliure i democràticament expressada a través d’un referèndum. Em sembla correcte el plantejament.

 [@more@]

I això és el que diferenciaria substancialment la política que s’ha fet fins ara de la que potser valdrà la pena començar a explorar d’aquí en endavant. Hi ha un ordenament jurídic vigent, a nivell nacional, a nivell estatal i a nivell internacional, amb el qual poc més podrem avançar. La darrera acció empresa en aquest sentit, tal com deia en un comentari anterior, ha estat la reforma de l’Estatut seguint les regles de joc i els límits constitucionals. Fins ara, tots els grups polítics, inclosa ERC, havien plantejat les seves reivindicacions o plantejaments polítics respectant aquest marc jurídic. En algun moment o altre, si es vol avançar cap a la plena sobirania, caldrà fer el salt a aquesta legalitat; i la millor manera sembla que és acollint-se a la legitimitat que dóna la voluntat expressada per la majoria dels ciutadans de Catalunya. 

En el raonament que hi fa el text de la ponència diu que “Amb el dret a decidir emparat en el principi democràtic de respecte a la voluntat de la majoria, hom pot evitar la discusió estèril i paralitzant sobre si el dret d’autodeterminació forma part constitutiva o no del dret intern espanyol, sobre qui és el titular del dret…” Aquí sí que cal anar en compte, perquè el debat sobre “el titular del dret” no solament no l’evitarem sinó que de ben segur que serà un dels grans cavalls de batalla que no serà fàcil de superar. És evident que els espanyols s’agafaran, com ja s’agafen, amb què la sobirania rau en el poble espanyol, en el seu conjunt.  

Ja ho vam veure al País Basc quan, davant de la proposta d’Ibarretxe, va plantejar-se la possibilitat que Àlaba, per exemple, pogués fer un referèndum per a escindir-se del País Basc. Per tant, no podem pensar que acollint-nos al principi democràtic de respecte a la voluntat de la majoria eludirem el debat sobre qui pot ser titular del dret, en aquest cas del dret a decidir el seu futur.     

Una mica contradictori sembla la consideració que es fa en l’apartat A.3.2., quan diu que “aquesta voluntat avui per avui no té possibilitats legals d’expressar-se a través d’una consulta popular”. Està clar que no. Si tinguéssim aquesta possibilitat legal ja equivaldria a reconèixer que tenim el dret de decidir! Si abans contraposàvem el principi de legitimitat democràtica al principi de legalitat que estableix l’ordenament jurídic vigent, ara no podem pensar que ens legalitzaran la possibilitat d’exercir la legitimitat (que aleshores ja seria legalitat).  

Per tant, ens hem d’aclarir. Està clar que podem, tal com s’ha fet fins ara, aprofitar els mecanismes i les possibilitats que ens ofereix l’actual marc constitucional, per demanar per exemple la plena competència per a convocar consultes populars sobre el que vulguem, o per reformar la mateixa Constitució. Però semblava que dèiem que aquesta via ja era esgotada, perquè evidentment les Corts espanyoles no obriran cap porta cap a la secessió de cap dels territoris de l’Estats espanyol. Si de veritat creiem amb el que dèiem abans sobre l'exercici del dret a decidir, no podrem esperar a tenir l’autorització de Madrid, sinó que ens caldrà fer, com deia abans, el salt a la legalitat vigent.   

Tweet