En tot missatge hi ha d’haver sempre un emissor i un receptor, a part d’un mitjà a través del qual el missatge va d’un lloc a l’altre. Hom podria suposar que la comunicació és així de fàcil: s’emet un missatge i aquest arriba al seu destí, ja sigui directament a través de la veu, ja sigui a través del gest o de la paraula escrita.[@more@]
Se suposa que l’emissor té la voluntat de comunicar alguna cosa, encara que a vegades pot comunicar involuntàriament; de la mateixa manera que el receptor pot ser que estigui amatent per a rebre el missatge, o simplement que li arribin missatges fins i tot sense que en sigui conscient. L’emissor se suposa que té mentalment clar el missatge que vol emetre, i que per tant sabrà plasmar-lo a través de la paraula o del gest; però això no sempre és així.
En política veiem sovint com s’emet un missatge i aquest arriba al receptor de forma molt diferent a com havia previst el mateix emissor. Pot ser degut a la incapacitat de l’emissor de plasmar el que vol emetre en una paraula o un gest adequat, pot ser degut a la predisposició del receptor a rebre un missatge d’una determinada manera, o pot ser que l’entorn i tot el que envolta el missatge faci que aquest arribi distorsionat. En qualsevol cas, l’emissor del missatge ha de saber plasmar-lo en gest o paraula, però també ha de saber com arribarà el seu missatge i com serà rebut.
Dic això perquè ahir mateix hi va haver una reunió dels dirigents d’ERC amb els alcaldes del partit. La pretensió del missatge era clara: els dos líders, Carod i Puigcercós, junts amb els càrrecs electes. Però a través dels mitjans ha arribat a una majoria de la població tota una altra cosa: un episodi més de la tibantor dels dos dirigents. Alguna cosa està fallant, quan el missatge, fins i tot quan sembla que tot era políticament correcte, no arriba adequadament al seu destinatari.
No Comments so far ↓
There are no comments yet...Kick things off by filling out the form below.