La història es repeteix fins a l'avorriment. Cada vegada que algú intenta pactar amb un govern espanyol se segueix el mateix procés. Primer es pacta i es dóna suport al govern de torn a canvi de bones paraules, alguna que altra foto i uns copet a l'esquena. En la fase següent, vénen els incompliments i els retards, que reben com a resposta una indignació aparent per la part catalana. La indignació es converteix en amenaça que no s'acaba de complir mai més, fins que es trenca el suport just al final de la legislatura quan ja no hi ha temps per a res. La mateix història només amb les sigles canviades. Pujol podria demanar drets d'autor.
[@more@]
Quantes vegades no hem sentit allò de "hem de buscar un encaix a Espanya". I en cas que aquest encaix no sigui possible, haurem de buscar-nos una altra via. En Pujol ho va repetir mil vegades, com també en Mas i en Duran. Per ara ho sentim també des del tripartit. Estem al final de la lagislatura, Zapatero ha incomplert les promeses una i altra vegada, s'ha rigut del president de la Generalitat (quan era Maragall), s'ha rigut d'ERC de qui va prescindir quan va creure que li sortia més a compte pactar amb l'Artur Mas, i ara se'n riu de tots plegats, negant-se a desplegar l'Estatut.
Està clar que, essent el darrer any, anirà allargant la història de manera ja no hi haurà temps de tancar cap negociació. I a esperar la nova legislatura. El nou govern, si té majoria absoluta torarà pel dret passant-se tot l'Estatut pel forro (sigui qui sigui el que tengui majoria absoluta), i si necessita el vot dels nacionalistes, CiU o ERC, tot serà començar de nou: primer demanar el suport a la investidura a canvi de bones paraules, després vindran els inconvenients i per al darrer any ens reservarem la rabieta.
Pojul deia allò de "peix al cove"… i a Madrid diuen "qui dies passa anys empeny"
No Comments so far ↓
There are no comments yet...Kick things off by filling out the form below.