L'espectacle que ens han donat els dos líders espanyols crec que és força il·lustratiu. Il·lustratiu, d'una banda, de les obsessions ultres del Mariano Rajoy, i de l'altra del navegar d'un Rodríguez Zapatero que no ha tingut la valentia ni d'abordar seriosament el tema de la negociació amb ETA, ni el tema de l'estructura de l'Estat. És com aquell que es tira amb tanta por de cap a la piscina que al final hi cau de panxa.[@more@]
Val a dir que com a mínim el representant d'ERC va ser clar en aquesta ocasió. Ja era hora que es digui amb veu alta a les tribunes de Madrid: "Som molts els qui no ens sentim espanyols". És veritat també que molts dels qui no se senten espanyols, després tampoc gosen fer el pas conseqüent: "Si no ens hi sentim, què hi fem anant amb ells?". Gaire bé sempre hi ha una por per resposta: por a afrontar una empresa que pot semblar impossible; por a entrar en una desestabilització econòmica del país; por a represàlies; por a espatllar una carrera política personal…
Però ERC tampoc pot caure en el mateix parany que Pujol. Anar repetint sempre que si no ens hi volen ens n'haurem d'anar. I aquesta cançó repetir-la una i altra vegada. Com en el conte del llop, ja no s'ho ningú (almenys a les Espanyes) que algun dia direm prou i emprendrem una altra via.
No Comments so far ↓
There are no comments yet...Kick things off by filling out the form below.