Bloc de notes de Josep Romeu

Cada vegada que hi ha un incident en els transports, és a dir dia sí i dia també, una de les primeres queixes que sentim dels usuaris afectats és la manca d’informació. Sembla que tan bon punt es produeix alguna anomalia desapareixen com per art d’encantament els revisors, informadors i personal de la companyia (de qualsevol companyia). I cal suposar que no és pas per un acte d’insubordinació dels empleats, sinó perquè és l’ordre que reben des de la direcció. [@more@]Qualsevol persona mínimament civilitzada pot entendre i acceptar les disculpes que es puguin donar davant de qualsevol situació, fins i tot en el cas que l’explicació sigui senzillament que hi ha hagut un error humà, de planificació o del que sigui. Però és aquesta covardia dels qui, essent-ne responsables, es desentenen dels problemes que ells mateixos han generat, la que genera més indignació. Però és que en el món de la política passa tres quarts del mateix. De ben segur que la majoria dels ciutadans afins a una ideologia poden entendre que a l’hora de la veritat hi ha unes dificultats reals per a aplicar aquests principis ideològics. I si rebessin les corresponents explicacions, sinceres i sense amagar el cap sota l’ala, probablement no hi hauria tant desencís ni tanta indignació pel que es considera una deserció dels dirigents. Però, no. Sovint, aquests prefereixen amagar les seves febleses, i anar justificant les seves accions, sempre a posteriori. Rara vegada veiem una anàlisi autocrítica, ni una rectificació, per més que els resultats siguin escandalosament negatius. En tot cas la culpa sempre és dels altres.   

Tweet