Segons l'enquesta publicada aquests dies, una majoria de ciutadans consideren que s'hauria de poder exigir als immigrats el coneixement de la llengua del país. Una exigència que no s'hauria de plantejar pel fet de tractar-se d'immigrants, sinó precisament per tractar-se de ciutadans que han dcidit viure a Catalanya. Porucs com som, el tema de la llengua no ens l'hem plantejat mai seriosament, almenys no pas tan seriosament com se l'han plantejat altres països, com ara Espanya, França o la majoria de països europeus.
[@more@]
Els diferents governs de la Generalitat, sense diferències entre els de CiU i els del tripartit perquè en matèria lingüística hi ha hagut continuisme total, han seguit una política poruga més basada en campanyes poblicitàries i recomanacions voluntaristes que amb mesures reals de govern. Només cal mirar al nostre entorn europeu i veure les mesures proteccionistes de la llengua que prenen la majoria dels països. Els catalans, si ens guiem per l'esforç pressupostari i per les mesures legislatives, sembla que anem més sobrats que ningú, com si la globalització i els moviments demogràfics no ens afectessin com afecten arreu d'Europa.
Si valoréssim molt per sobre l'etapa pujolista, hauríem d'admetre que com a govern van abordar seriosament alguns grans temes de país, de consolidació de les estructures nacionals, més enllà de les conjuntures oportunistes: el model educatiu, Televisió de Catalunya i els Mossos d'Esquadra. Però no s'ha fet res més en l'àmbit lingüístic, com ara consolidar estructures sòlides ja siguin governamentals, acadèmiques o de la societat civil. Seria hora que el govern s'ho comencés a plantejar.
No caldria que fessin grans invents. Si els francesos estan prenent mesures serioses per defensar la seva llengua, perquè la consideren amenaçada, no fer-ho nosaltres és d'una absoluta irresponsabilitat (aquí ja no hi cap la paraula ingenuïtat). I mirem què fam els danesos, els alemanys, els suecs, els italians o els holandesos… només caldria copiar algunes de les mesures que prenen aquests països. L'obligatorietat de saber la llengua del país hauria de ser entesa com la més absoluta normalitat. Però aixì requeriria una inversió important per part del Govern, perquè per obligar s'hi hauria de posar els mitjans (hi ha països on s'obliga un cert reciclatge lingüístic, dins l'horari laboral, per exemple).
Tot depèn de la voluntat del Govern, que fins ara ha brillat per la seva absència
No Comments so far ↓
There are no comments yet...Kick things off by filling out the form below.