La Comissió europea ha sancionat Telefònica amb una multa de 151 milions d’euros, perquè sembla que ha incomplert determinades normes comunitàries sobre la regulació del mercat i la competència. De ben segur que la Comissió europea no ha sancionat la multinacional per un impuls antiimperialista o anticapitalista com ho podria fer un Hugo Chavez o un Evo Morales, posem per cas, sinó que hi ha vist irregularitats greus dins del sistema establert d’economia de mercat. Sense entrar en el fons de la qüestió, i sense saber la base jurídica sobre la qual s’ha basat aquesta sanció, sí que salta a la vista una realitat que patim diàriament els ciutadans i usuaris forçats de telefònica: tenim un dels pitjors serveis d’Europa i un dels més cars. I, a més, gairebé en règim de monopoli.
[@more@]
Qualsevol govern, no diré ja d’esquerres sinó mínimament progressista, davant d’una denúncia tan greu feta des d’una institució gens sospitosa de revolucionarista, com a mínim hauria considerat les raons que han motivat la sanció i que són una constant agressió d’aquesta companyia contra els ciutadans.
Però, quan pensem en un govern d’esquerres o mínimament progressista, no estem pensant en absolut en el govern socialista de Rodríguez Zapatero. El govern, a través del seu Ministre Joan Clos, ha tingut molt clar que la seva obligació (i en això sí que s’han posat de seguida d’acord amb el Partit Popular) era posar-se al costat dels interessos de l’empresa, sabent que aquests interessos són contraris als de la ciutadania. La seva actuació ha estat la pròpia d’un govern de dretes, de dreta pura i dura, que considera els ciutadans com a simples clients o subordinats a explotar.
I en tot cas, ha actuat des d’aquesta perspectiva ultraconservadora, que ja no arriba ni a liberal perquè la sanció li ha caigut per impedir la lliure competència en el mercat, amb una visió d’estricte nacionalisme espanyol, radical, a la polonesa. No es contempla l’interès dels ciutadans agredits per una companyia, sinó simplement com una agressió d’Europa contra l’interès “nacional”.
Amb exemples com aquest, després n’hi ha que ens venen la moto de la importància de pactar amb aquesta esquerra, encara que sigui sacrificant una part del nostre ideari nacionalista. De què va senyor Clos? De què anem tots plegats ?
No Comments so far ↓
There are no comments yet...Kick things off by filling out the form below.