Alguns indicadors parlen d’un increment de la demanda de vins catalans a Catalunya, que d’alguna manera es podria relacionar amb l’actual moviment sobiranista. En tot cas es tractaria d’increments molt reduïts, poc significatius econòmicament parlant i que no sé si pot compensar la davallada del consum d’aquest producte que es pugui produir arreu de l’Estat, que no pas a l’exterior. I és que en tema de boicots i de recolzaments patriòtics, em sembla que sempre hi hem sortit perdent.
És cert que els boicots, més o menys conscients, que ens poden venir d’Espanya, tampoc tenen una significació especial i tots els entesos asseguren que en tot cas tindria una durada molt limitada en el temps. Aquí, qualsevol proposta de boicot a productes espanyols tindria una ràpida contestació en contra per part de la majoria de les forces del catalanisme que sempre aposten per no emprendre cap procés contra ningú, sinó a favor de Catalunya. En el millor dels casos, es pot pensar en campanyes a favor del consum de productes propis, en positiu, i sabent que el resultat sol ser força escàs. No solament perquè la majoria dels ciutadans de Catalunya no consideren com a factor decisiu ni l’origen autòcton del producte, ni la llengua del seu etiquetatge, ni el destí dels guanys d’aquesta venda en forma de llocs de treball, per exemple. Sinó, perquè es podria dir que, a grans trets, a Catalunya hi ha els nacionalistes espanyols que tenen molt clar que no volen consumir productes catalans i en fan una qüestió de militància; hi ha sectors que no és que no siguin prou conscients com per a recolzar els productes del país, sinó que pel sol fet de ser-ho ja els rebutgen com una manera de reivindicar que ells no són nacionalistes catalans; hi ha els qui no hi tindrien cap prejudici polític però que sí que tenen interioritzada la idea d’inferioritat dels nostres productes, i que allà on hi hagi un Rioja o un Ribera del Duero no hi pot competir un Penedès o un Terra Alta; i encara queden els qui sentint-se ben catalans i catalanistes volen fer gala de la seva objectivitat i tampoc fan cap esforç suplementari a favor dels productes de casa.
I és que, ben mirat, en aquest camp no estem encara ni en l’estadi de valorar i potenciar els nostres productes, sinó d’impedir els menyspreus i les agressions. Així s’entén una campanya empresa darrerament, i de forma força testimonial i educada, per a protestar contra aquells bars i restaurants que a Catalunya no tenen en les seves cartes vins del país. A fora, es podria pensar que no els tenen en compte per desconeixement o per manca de promoció, aquí no es pot atribuir sinó a una estricta militància política. Però, està clar, si algú, des de Catalunya, es manifesta militantment anticatalà es considera la cosa més normal del món, mentre que si un català pretén reivindicar els nostres productes, i en definitiva la nostra economia, es pot trobar que el titllin de radical catalanista que tot ho polititza.
