Bloc de notes de Josep Romeu

A vegades es diu que "els mitjans de comunicació s'han fet ressò de la polèmica…", però en aquest cas s'hauria de dir simplement que els mitjans de comunicació s'han creat la seva polèmica sobre la participació catalana a Frankfurt.

Qualsevol que no sabés de què va la cosa, podria pensar que realment la Generalitat ha vetat alguns escriptors per anar a Frankfurt, o que a Frankfurt només hi aniran els escriptors que escriuen en català. Absolutament fals. Els titulars que llegim aquests dies a l'estil de "només els escriptors que escriuen en català seran a Frankfurt" són senzillament falsos.

[@more@]

A Frankfurt hi ha una fira d'editors on, com cada any, hi haurà editorials d'arreu del món que portaran, si ho creuen oportú, alguns escriptors per a promocionar els seus llibres, vendre drets, establir acords de col·laboració amb altres grups editorials, tancar acords per a traduccions, etc. I per tant, com cada any hi haurà editorials catalanes i autors catalans que escriuen en català o que escriuen en castellà.

Una altra cosa és que, a més a més, cada any es dóna un especial relleu a una determinada cultura, i enguany els organitzadors de la Fira han fet la invitació expressa a la cultura catalana com a convidada especial. Per tant, l'Institut Ramon Llull, com a institució encarregada de gestionar la delegació oficial de la Cultura Catalana com a convidada d'honor, ha escollit uns autors en concret. Per tant, els autors que no han estat convidats especialment per l'Institut Ramon Llull, o que han declinat la invitació podran ser igualment a Frankfurt si volen, o si les seves editorials ho creuen oportú.

Ja sé que algú dirà que quan un mitjà de comunicació afirma en un titular que "Només els escriptors que escriure en català aniran a Frankfurt" s'ha d'entendre que vol dir que potser sí que seran a Frankfurt, però que no hi aniran convidats per l'Institut Ramon Llull. No crec que ho entengui així la majoria dels lectors, dels oients o dels teleespectadors, des del moment que els mateixos mitjans a partir de la seva frase titular falsa n'han extret acusacions i polèmiques quan han sorprès als mateixos escriptors que escriuen en castellà.

Tweet

Monografia històrica sobre la població se Sant Julià de Vilatorta, publicada l'any 1992 per editorial EUMO.

Veure

http://beg.gencat.net/cgi-bin/vtls/vtls.web.gateway?authority=0382-79880&conf=080034  

http://www.icc.es/cgi-bin/vtls.web.gateway?authority=0126-56180&lang=catalan&screen=CA&text_record=yes  

http://www.icc.es/cgi-bin/vtls.web.gateway?authority=0126-56080

http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=351282

[@more@]

Tweet

En principi, no hauria de ser cap problema que al sí d'un partit polític hi hagi diferents corrents d'opinió, i fins i tot alternatives a dirigir el partit. De tota manera, preocupa la forma com s'està portant al si d'ERC. Perquè s'està donant una imatge de descohesió i de picabaralles internes que, en el millor dels casos perjudica tot el col·lectiu.[@more@]No vull analitzar avui les propostes de Carretero, ni la part de raó que pugui tenir, però m'extranya que en la seva anàlisi diferenciï tan clarament l'etapa en què ell era Conseller de la posterior al seu defenestrament. Vist des de fora, estant-hi més o menys d'acord, es percep una continuïtat gaire bé sense matisos. Les crítiques que fa ara també les podia haver fet en ser nomenat Conseller. I el mateix es podria dir del sector anomenat més independentista, que d'alguna manera ha estat present i ha combregat amb l'actual direcció. El problema, doncs, és que es primen els interessos i les ambicions personals per damunt dels del col·lectiu. I el problema és que no es tracta de particularismes concrets sorgits ara, sinó d'una cultura de partit ja molt estesa (i potser comú a tots els partits). En una situació normal és difícil mantenir un esperit crític, sense ser mal vist, i per això tots els dirigents s'envolten d'assessors i col·laboradors que no deixen de ser aduladors i que sembla que no tinguin altra funció que la de ratificar les decisions dels dirigents. El sistema d'escollir els representants interns del partit o els càrrecs electes es basa únicament en un clientelisme o xarxa de complicitats, sense valorar en cada cas el perfil més idoni per a ocupar cada lloc. Això és el que crea les rivalitats internes, les trames conspiratives, els corrents no tant d'opinió com de complicitat per a l'escalada. És cert que el moviment de Carretero, amb més o menys raó, sembla motivat més per revenges i personalismes que per cap altra cosa. Però la seva posició no és pas massa diferent de la pugna que mantenen els màxims dirigents del partit. La pel·lícula no és de bons i dolents, sinó d'irresponsables que posen els seus interessos particulars per damunt dels del partit i sobretot de la ideologia que pretenen representar. El nacionalisme català no es pot permetre perdre el temps en batalletes internes. Aquesta seria l'estratègia política que desitja el PP; per tant, no podem sinó reclamar responsabilitat a uns i altres: canalitzar degudament la discrepància interna, evitar qualsevol temptativa excloent però sobretot posar les bases per canviar la dinàmica interna del partit que és la que propicia aquestes tensions.

Tweet

Llibret editat per EUMO, el 1994, adreçat a alumnes de primària

 http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=CRGS0199&CRP=

Per error citen l'autor com a "Joaquim" en lloc de "Josep"

[@more@]

Tweet

Quan vaig decidir encetar aquest bloc, algú es va afanyar a recordar-me que havia d'anar amb compte. Coneixent el meu esperit crític, i sabent de la meva militància a ERC, m'advertia que vigilés no fos cas que algú interpretés les meves opinions  com a crítiques a algú o desafectes al règim (al partit vull dir).

[@more@]

Realment, no entenc com els partits polítics, almenys els partits mínimament progressistes no han canviar la terminologia. Què vol dir això de ser militant? Em sona a militar. Per mi militar vol dir contribuir d'alguna manera, amb la quota, amb el vot, amb la meva participació personal, amb una opció política amb la qual em sento més identificat. Però ni de tros no vol dir que em posi sota la seva disciplina, que em senti obligat a res, ni tan sols que coincideixi amb tots els seus postulats (i molt menys amb totes les actuacions dels seus dirigents).

Si pogués, no em faria res "militar" en dos partits a la vegada, perquè a vegades, per segons què em sento més identificat amb un partit i a vegades és amb un altre. De la mateixa manera que puc ser soci de l'Agrupació sardanista i alhora de la colla castellera. Ni la societat, ni la gent ni les idees no estan compartimentades de manera que s'hagi de fer una opció excloent. Una altra cosa és la gent que es pren el partit només com una forma d'escalar en la política. Aleshores sí que o bé pugen per una escala (per un partit) o pugen per una altra (per un altre partit). Però no és el meu cas.

En les darreres eleccions municipals, per exemple, vaig votar ERC, perquè estic empadronat a Taradell, però segurament hauria votat una altra opció si hi hagués hagut de fer a Vic, i encara una altra si ho hagués fet a Barcelona.  

Tweet

Primera publicació, en forma de quadernat en una encara incipient Editorial EUMO, 1979

Aquest treball va merèixer un dels Premis Baldiri Reixac 1978 per a mestres.

 http://petrus.udg.edu/cgi-bin/vtls.web.gateway.99?authority=0589-96280&conf=080000

[@more@]

Tweet

Col·lecció de mapes dels Països Catalans editats per EUMO, 1990, amb cartografia de Josep Nuet i Badia[@more@]

Tweet

Mapes d'Europa editats per EUMO, 1987, amb cartografia de Josep Nuet i Badia. Inclou la divisió estatal i la divisió nacional, prevenient futurs estats com l'Alemanya unificada, els Estats Bàltics, els Estats de l'antiga Iugoslàvia… i els futurs Estats d'Heuskal Herria i del Països Catalans, entre altres.

http://www.bib.uab.es/cartotec/c3/300_8001.htm

[@more@]

Tweet

Mapes de la Península ibèrica, a dues cares, editats per EUMO, 1987

Cartografia de Josep Nuet i Badia

http://www.bib.uab.es/cartotec/C3/331_8001.htm

[@more@]

Tweet

Per alguna cosa s'ha de començar. Les meves notes bé podrien constituir un diari personal, unes reflexions que quedessin per a mi mateix. Però donat que la tècnica ens dóna aquestes eines, per què no aprofitar-les?

No pretenc que això sigui ni un diari de l'actualitat, però sí una meva visió de l'actualitat. Sense lligams ni censures, sense embuts ni recels, aniré relatant el que pugui tenir un interès des del meu punt de vista… i si també en té per a algú més, millor que millor.

Som-hi, doncs

[@more@]

Tweet